M. ELISA FARRÉ i TORRA31/05/11 0:00
TW
0

Aquest nou moviment social no només és una lluita contra el capitalisme i la crisi econòmica, és també la resposta a una indignació de llarga durada provocada per una indefensió apresa que paulatinament va aniquilant els nostres valors. Per sort sempre hi ha una minoria de resistents que observen i anticipen els futurs canvis socials.
Hem encetat una nova lluita de poders i resistències en una societat laica on l'ètica i els valors instaurats al llarg del temps són menyspreats ja que suposen un clar obstacle per a l'èxit individualista.

Caldria analitzar profundament quines responsabilitats tenim tots plegats en haver permès que personatges perversos dominin la nostra vida, còmodament instal·lats en aquesta societat que no els jutja ni aparta. En alguns aspectes no som tan diferents ja que hem acceptat la seva mediocritat perquè ens convenia. És més fàcil viure en l'oci i l'autoengany que en la lluita per la defensa dels valors propis.

Volíem els seus privilegis i ens varem creure la fal·làcia que tots érem iguals fins al punt de convertir-nos en una societat mediocre que no compren ni valora la saviesa. Ara hem despertat i hem d'entendre molt bé el somni viscut. Ells no deixaran el poder, nosaltres els hi varem donar mentres dormíem.

Com deia Manuel Castells en el seu llibre "Comunicación y poder" (2009), el poder és a la nostra ment i s'exerceix a través de la comunicació. Cal tenir, doncs, capacitat d'incidir en les persones dissenyant i fent funcionar un procés de comunicació socialitzant que restableixi els llaços comunitaris amb aquells principis comuns que tots acceptem com a vàlids, és a dir l'ètica. La reconstrucció moral de la política és fonamental per guarir aquesta societat malalta i les seves repercussions en la nostra vida.

El sistema té el poder i nosaltres només som una petita molèstia dins el seu entramat molt ben consolidat basat en el domini i control d'una societat hiper-regulada que entra en contradicció amb el comportament dels governants que tenen una especial habilitat per no assumir la responsabilitat dels seus actes.

Què hem de fer per tenir poder? Hem de convertir aquest moviment social en un grup de pressió social que reverteixi aquesta dictadura d'immorals. Ens hem de comunicar, transmetre objectius reals, assumibles, coherents. Dir prou a la demagògia i entendre que no es possible liderar un moviment com aquest sense un missatge clar i ferm.

L'assemblearisme, avui, no es factible. Desitjable, sí, però utòpic. Cal prendre decisions urgents i posar límits a la voracitat capitalista que deixa un rastre molt inhumà.