Fanatisme tolerant

El fanatisme normalment sol portar llinatge; fanatisme religiós, esportiu, racial, polític, ideològic... Normalment identifiquem el fanatisme amb manifestacions de violència, però no sempre és així. Aquest apassionament també pot portar a crits i plors per algun ídol musical, a fer llargues cues de alguns dies amb les seves nits a la intempèrie, per aconseguir una entrada. Així com també, viatjar a Wembley com sigui per anar a veure la gran final, encara que gastem els estalvis de tot un any, mentre existeix el dubte de si els vols sortiran per culpa d'un volcà. De la mateixa manera, a Sevilla la "Feria de Abril" s'espera amb gran entusiasme i fanatisme, i a Ciutadella els més santjoaners comencem el compte enrere just acaba el darrer toc de fabiol, mentre ens cau alguna llàgrima per la galta i se'ns escarrufa la pell.

I és que, podem creure que algun partit polític és el millor, que Sant Joan és la festa per excel·lència, o que el Barça és el més òptim equip del món, mentre ho cridem als quatre vents a Canaletes. Però frases tant desafortunades com "boti, boti, boti, maonès el qui no boti", o "Madrid se quema, se quema Madrid", no fan més que caure en un maniqueisme que, baix el meu punt de vista, agreuja la intolerància cap als demés grups socials. I és que, ser fanàtics ens ajuda a pertànyer a algun grup social i a fer-nos més forts, però potser hauríem d'apostar per un fanatisme tolerant.

Siguin del partit polític que se'n va, o del que ve, siguin del Barça, del Madrid o del Recre, siguin de Ciutadella, de Maó, o d'Alaior, bones festes de Sant Joan a tothom!
–––
patrismoncada@hotmail.com