Lliçons per a després d’una crisi

És evident que crisis n'hem patides moltes, les persones més veteranes encara recordam les crisis energètiques dels anys 70 del passat segle, però la crisi actual és especialment àmplia i intensa, i més enllà de conjuntures passatgeres, obeeix a fenòmens estructurals.

És en realitat la superposició de diferents crisis; financera, immobiliària, energètica, de confiança, d'especulació en els mercats, d'endeutament excessiu de les famílies, de model, institucional, de valors, etc. Se podria dir que estam davant de la mare de totes les crisis, no només per la seva intensitat sinó sobretot per la seva complexitat i per les seves conseqüències socials.

Efectivament, més enllà de les xifres macroeconòmiques, un dels principals motius de preocupació actuals té relació amb el fort impacte social de les crisis, fins i tot entre classes mitjanes tradicionals; impacte que sens dubte s'incrementarà amb les mesures d'ajustament per reduir els elevats dèficits públics.

És més, resulta previsible que a poc a poc superem el més dur de la crisi en termes macroeconòmiques, però ben segur que la recuperació del PIB no es traduirà a curt termini en una millora de la situació per a les empreses i els sectors socials més castigats per la crisi.

Aquesta pot ser una primera lliçó de la crisi: tot i que aquesta incrementa la pobresa i l'exclusió, no es pot dir que el creixement macroeconòmic comporti necessàriament més cohesió social. De fet, aquesta relació no s'ha constatat en la pràctica en els anys de forts creixements. La conclusió és que no serveix qualsevol model de creixement econòmic i que la reducció de la pobresa depèn més de les polítiques de redistribució que del propi creixement.

Per altra banda, una altra idea fonamental és que la protecció social no és un llast per al desenvolupament; al contrari, crea riquesa i contribueix a reduir les desigualtats. És per això que resulta fonamental fer de les estratègies a curt termini contra la crisi la base d'un desenvolupament futur més equilibrat i sostenible.

I aquí rau la qüestió fonamental: necessitam aprendre la lliçó de la crisi per bastir un nou model de desenvolupament capaç de satisfer les necessitats humanes sense posar en perill en nostre planeta. I en aquest nou model econòmic han de jugar un paper fonamental els nous conceptes i noves pràctiques de fer economia que s'estan començant a perfilar en l'actualitat. Ens referim a conceptes i pràctiques com la responsabilitat social de les empreses o l'economia social i solidària.

La responsabilitat social de les empreses (RSE) integra en la gestió empresarial les demandes i expectatives socials, sumant a la dimensió econòmico-financera la dimensió social i ambiental de l'activitat empresarial, cercant així unes empreses més centrades en les necessitats de la societat. Amb un teixit empresarial format sobretot per microempreses i empreses petites i mitjanes, la RSE treballa establint relacions de proximitat amb l'entorn on l'empresa desenvolupa la seva activitat, contribuint així a la creació de confiança entre tots aquells sectors amb els quals té relació.

L'economia social i solidària engloba un ampli ventall d'empreses i iniciatives que actuen en el mercat aportant a més de productes i serveis, valors com la primacia de les persones i de l'objecte social sobre el capital, l'organització i cultura empresarial amb vocació de gestió participativa i democràtica, la conjunció dels interessos dels seus membres amb l'interès general i la defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat. Entre aquestes realitats tenim les empreses laborals com les cooperatives de treball i les societats laborals, i les iniciatives d'inserció i d'economia solidària, de caràcter no lucratiu.

Per desenvolupar aquestes noves realitats econòmiques resulta fonamental la implicació dels diferents actors públics i privats, però també de la ciutadania en el marc del consum responsable: la compra pública ètica, el mercat social, la banca ètica... formen part d'aquestes noves realitats que han de contribuir, aprenent la lliçó de la crisi, a avançar cap a un nou model econòmic viable, equitatiu i sostenible.