Bartomeu Jover Bru

Bartomeu Jover Bru va néixer a Maó el 2 de setembre de 1910, fill de Ponç Jover Pelegrí i Anna Bru Caules. El seu pare començà com a tractant de bestiar, que comerciava amb Marsella, però va perdre el capital arran de la crisi bancària menorquina del 1911. S'associà amb Miquel Galmés per crear una empresa de moneders de plata fins que el canvi en les modes provocà el seu final devers l'any 1923. Després es va dedicar a la fabricació de capses i, amb el seu cosí Llorenç Jover, a la carnisseria.

Bartomeu fou el tercer de cinc germans. Va realitzar els primers estudis a La Salle de Maó i començà a treballar molt jove com a aprenent al taller de plateria de Joan Gelabert, on es familiaritzà amb les eines emprades en el sector del metall, amb les quals tenia una gran habilitat, aprenentatge que compatibilitzava amb l'assistència a classes nocturnes. Entre el 1928 i el 1931 va fer el servei militar com a artiller; es va reenganxar i es formà com a mestre ajustador al Cos Auxiliar Subaltern de l'Exèrcit. Ingressà a l'Acadèmia de Segòvia, on es graduà el 1936 després d'aprendre la manipulació de les màquines i els motors, que li seria útil en la seva empresa. Passà la Guerra civil a Menorca, en el grup d'especialistes encarregat dels canons Vickers de la costa. Finalitzada la guerra no fou represaliat; els seus serveis van ser requerits per desmuntar els cànons.

Al començament de la dècada de 1940 fou llicenciat i començà a treballar als tallers ROMP de Llorenç Orfila, on arribà a ser encarregat. L'any 1942 s'associà amb Miquel Carreras Llambias, qui procedia d'una família de Maó amb inversions en finques agràries i urbanes. Els dos socis van constituir la societat limitada JOYCA (Jover y Carreras) a parts iguals: Jover aportava els coneixements tècnics i Carreras el capital i dirigia el departament comercial. Fabricaven elements metàl·lics: motors i components per a la indústria bijutera, començant per tancadures per a les cadenes. Jover va elaborar tot el ventall de peces calibrades dels elements d'ús comú en bijuteria (penjolls, medalles, filigranes, baionetes, entrepeces, discos, boles...), als quals es donaria el nom de "fornitures", les quals venia a preus reduïts gràcies a les economies d'escala de què gaudia en produir-les en grans quantitats; a més eren de gran qualitat, no fallaven mai. El taller, que primer es va instal·lar en el domicili de Miquel Carreras, poc després es traslladà a una antiga fàbrica de calçat del carrer Santa Teresa. El negoci va funcionar i al cap de pocs anys ja hi treballaven 25 operaris. Pere i Joan, germans de Bartomeu molt prest es van integrar com a tècnics del taller mecànic. L'empresa no va tardar a vendre a l'exterior, on tenia tres representants, a Barcelona, a Madrid i a València.

Bartomeu Jover era aficionat a la navegació marítima. L'any 1946, davant de la manca d'oferta, es va plantejar la creació d'un motor marí. Va determinar les especificacions que havia de tenir i les comunicà a Gregori Caules, qui fabricà un prototip, inclòs el cilindre i altres accessoris (pistó, cigonyal, biela), el qual fou perfeccionat en els mesos següents, especialment el sistema d'encesa. Jover s'encarregava de la manufactura del motor, per la qual cosa encomanava la culata i altres elements a un taller de fosa de Barcelona, els acoblava en la seva fàbrica i feia les vendes, mentre que Caules realitzava el muntatge en les embarcacions. El motor va tenir un notable èxit i era especialment sol·licitat pels pescadors professionals, ja que no fallava i era fàcil de mantenir. La seva comercialització es va iniciar el 1948 i a la primera versió de 3 CV se li afegí més tard una altra de 5 CV. El motor va tenir una versió industrial per produir electricitat, accionant un alternador, tant a les finques agràries com a les poblacions, on permetia suplir la baixa qualitat del subministrament. Quasi al mateix temps, Jover va desenvolupar un petit motor de dos temps i 78 cc, que s'acoblava a les bicicletes. També va tenir una bona acollida, amb vendes a tot el llevant peninsular; entre els clients es trobaven els carters rurals. L'empresa donà una certa importància a la fabricació de motors: el 1949 es van sol·licitar les patents dels dos motors i al mateix temps s'encarregà a una agència de publicitat de Barcelona la realització d'uns fullets de propaganda.

Davant el creixement de l'activitat de JOYCA, el 1946 es comprà una parcel·la en el carrer de Santa Victòria de Maó i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Claret els plànols de la fàbrica, a la qual es van traslladar l'any 1947. El taller estava constituït per una nau de 875 m2. Jover va disse­nyar uns torns semiautomàtics, els anomenats "autòmates", per confeccionar els elements metàl·lics, els quals permetien obtenir una gran producció amb el mínim de personal. A més va crear un nou tancament perfeccionat per a collars, polseres i similars, que fou registrat l'any 1952.

Els motors, que es venien a Menorca i a la península, foren la producció més important de l'empresa des d'abans de 1949 fins al 1957. Tanmateix quan els anys cinquanta es va ampliar la competència Jover va copsar el risc que podria suposar un estancament en les vendes. Progressivament va deixar de muntar motors (que va mantenir fins al 1964) i se centrà en la fabricació de material per a la bijuteria. La companyia donava feina a uns seixanta treballadors, i un nombre similar treballaven als seus domicilis fent soldadures i altres operacions auxiliars. La retribució dels treballadors era considerable i fou una empresa pionera a instaurar l'horari continuat, de sis a dues del matí.

Jover va contribuir als inicis de l'activitat hotelera de Menorca. Tenia una participació d'un 3% als establiments que es van construir sota la iniciativa de Joan Victory Manella, començant el 1956 per l'Hotel Port Mahón de Maó, al qual van seguir els hotels Carlos III des Castell (1962) i Santo Tomás des Migjorn (1966). Va ser president del Sindicat del Metall i de la primera cooperativa per a l'exportació d'articles de bijuteria i també es va involucrar en l'Escola de Mestria Industrial de Maó. Amb la introducció de la democràcia, el 1977 va intervenir en la fundació de l'Asociación Patronal de Industriales Metalúrgicos de Menorca (APIME), de la qual fou el president des de la creació fins al 1987, i el 1979 en el de l'Institut Tecnològic de la Bijuteria (ITEB), així com la de TECNOBISA. El 1981 va participar en la fundació d'APICESA per a la compra de primeres matèries en règim cooperatiu, de la qual va ser el president fins al 1987.

L'any 1986 moria Miquel Carreras i el 1989 Bartomeu Jover es va retirar i vengué els actius de l'empresa a Fornituras Menorca (Formesa) que funcionà fins al 1999, en què fou absorbida per Anga Bisutería, SL, la qual va valorar l'amplitud del mostrari; alguns dels articles encara es fabricaven després de 75 anys. L'empresari moria a Maó el 14 d'abril de 1993.

Bartomeu Jover es va casar amb Margarita Sansó Lluch i van tenir una única filla, Anna Maria, la qual li donà sis nets. Era un gran aficionat a la música i sonava el violí, amb el qual de jove obtenia uns petits ingressos. Destacà com a actor de teatre i participà en nombroses obres durant els anys 1940 i 1950. Fou president de l'Orfeó Maonès de 1949 a 1966 i de 1977 a 1980. Fou regidor de l'Ajuntament de Maó de 1949 a 1958. També li agradava la caça. L'any 1958 adquirí el lloc de sa Cudia Nova de Maó que la dècada de 1970 va rebutjar vendre a la promotora de la urbanització Shangri-la i on des de l'any 2003 els seus néts, i especialment el major, Andreu, han encetat una de les primeres explotacions vitícoles de Menorca.