Obesitat estadística

Ja ho deia, m'agrada demanar com va la temporada; si ho demanes directament al comerciant, a l'hoteler, cadascú et contarà una pel·lícula diferent. Em contava una vegada un economista, Pere Mascaró, un detall curiós: si demanes al bar-restaurant de la cantonada sempre et dirà, hmm, a mi no em va malament, però aquells dos d'allà baix no tenen ningú, ahir només van fer quatre taules. No sé si la psicologia empresarial és encara així, ni tampoc no ho sabria explicar, però tenc por que guanyen definitivament els ploradors professionals. Hi heu d'afegir que cada comerciant és un economista, tal com cada soci del Barça és un expert entrenador amb una visió global de la jugada. Jo no som economista –dirà–, però… (i seguirà una conferència d'alta economia en llenguatge no acadèmic). I si és una mica valent afegirà: jo ho tindria bo d'aclarir!, i aquí, Mascaró, has d'aplegar veles com un llamp.

La cosa és més greu per la sobredosi estadística, aquí volia arribar. Mes a mes, l'un qui recompta passatgers a l'aeroport (que ha augmentat un 5.6 %), l'altre compta la despesa per client, un altre que sí, però que les pernoctacions s'han reduït, ah! però l'oferta complementària aquest mes molt bé, però l'anterior…, i el turisme nàutic, o el lloguer de cotxes per las seva banda, i els taxistes (avui mateix)… Serà la patronal que parli, o la federació de comerciants, o la PIME, o el conseller o la directora general, o els sindicats, o el servei d'estudis del banc… I després la geografia de les illes habitades: Mallorca puja, Eivissa una cosa i Formentera, l'altra…; però, va bé o no va bé, la temporada turística? I de tant en tant una perla: entrevisten un dirigent de comerços (deixarem els detalls) i es queixa que el volum de vendes ha baixat, que ha anat demanat als comerços, un per un..., sí, ha baixat: com, per què, qui té la culpa, les solucions, i cap al final remata: també hem de tenir en compte que s'han obert nous comerços… Home, açò ja ho puc entendre: si la despesa no s'ha de dividir entre 10 sinó entre 12, és clar, fins aquí hi puc arribar amb l'aritmètica d'escola pública. Un estadística inútil, sense cap valor: haber empezado por ahí, que dirien en castellà en curiosa sintaxi.

I no seria millor fer una avaluació al final de la temporada? Qui l'ha de fer? Té algun valor aquest alllau de petites dades dia a dia, fragmentàries, obsessives? No és tot plegat una mica angoixant, confús, mortificador? Puc entendre que el rumb pot corregir-se en plena navegació, ja ha estat sempre així: ofertes, rebaixa de preus…, més motiu per esperar el final a treure els nombres. És una mica ofegador, desconcertant, si tenim en compte que ja ens agafa embafats de diagnosis econòmiques d'ençà de la Gran Crisi que diuen que no ens abandona: Lehman Brothers, el castell de cartes immobiliari, i la prima de risc, sigui el que sigui tal cosa. L'ànima demana un repòs, sota l'amenaça de deixar de llegir notícies, diaris i informatius en general. El capet ho vol entendre, però no ho posen fàcil. Allau de dades, i interessos contraposats, tot sia dit. Vegeu la quantitat d'analistes i portaveus de la cosa, deu ser una exageració, però sembla que aquí n'hi ha sis que fan feina i quatre que fan estadística. I els mitjans en viuen, l'estiu és més pobre en notícies i els menorquins, sempre tan seriets, no s'acaben d'apuntar al glamour i la frivolitat estiuenca. O a la cultura, en el sentit més convencional estètic de la paraula.

I mentrestant, que aixequi el braç el qui algun dia no hagi dit allò tan solemne de: Menorca ha d'obrir un gran debat, consensuar un model turístic… (aquí el lector ja rebufa). No ho sé, és un clam intemporal, ja ho deien fa trenta anys. Però aleshores els balanços, més industrials que turístics, es feien amb contenció, te'n feies una idea. Menorca, l'Illa Estudiada, això ho podria fer millor, per saber-ne més i prendre millor les decisions que calgui: com ho veus, Mortimer?