Festa a Sant Climent

Vat aquí que dos amics, un mahonès i un ciutadellenc, van decidir anar junts a ses festes de Sant Climent. Per Sant Joan ja havien xalat com a porcs. Per sa festa grossa de Ciutadella en Lluís (que és es de Mahó) havia anat convidat a ca es seu amic en Bep. Tots dos fan feina de transportistes repartidors a sa mateixa empresa. Cada setmana es solen trobar un dia per aclarir coses de itineraris i en fan un tros. Açò els ha fet molt amics.

A Ciutadella s'ho van passar de dalt de tot encara que es ciutadellenc va agafar una bona tomàtiga i es "fotut mahonès" (com diuen per sa terra des cabildos) no va amollar es mèrvel fins Sant Joanet. !Quin serol, senyores! I !Quina mal de capada ensoldemà! I açò que van fer prop de lligar amb dues catalanetes ben simpàtiques (! I quer estean ben bones¡) però, !quina pena!, anàvem massa torrats per treure res de profit. Però, açò si, allà va anar molt gros.

Es pare d' en Lluís, en Toni Pons, és nascut a Sant Climent i s'avia sempre hi ha viscut d' ençà es seu homo solia manar un lloc per sa banda des Cutaines (recordem sa cançó: "A Cutaina vam anar, a Cutaina van anar, figueral per cada banda, hi havia pomes en randa i vi blanc per refrescar" ...). Però en Toni, es pare d' en Lluís, es va casar amb una mahonesa i s' en va anar a viure a Mahó perquè a n' es poble no hi van trobar cap casa de lloguer a bon preu. Aixinés idò en Lluís va néixer a Mahó però com que te cama santclimentera sempre li agrada molt anar-hi. Aquesta vegada, i amb ganes de repetir lo molt que van xalar a Ciutadella, va convidar a s' amic ciutadellenc a ca s' avia que ara, ja fa anys, vivia a poble. Pensaven tirar brumer i treure sa canya a vam si hi havia "pica" per aquella pesquera.

Ah, no m' enrecordava dir que lo que més agradava a n' en Lluís de petit era que son pare li contés historietes des poble de quan era jove. Son pare solia tenia molta amistat amb en Biel de Musupta, amb en Llorenç de Momple i amb n' Àngel es Roig i li contava succeïts d' ells. Eren un poc animaletis (!eren al.lotots¡) però molt bona gent. Una vegada també li va contar que un dia que havien anat amb es seu l' avi a fer vorera i a fregar morena per sa banda de Favaritx i Morella un pop li va mossegar un dit. També li solia contar ses pescades que feien per sa banda des Canutells i per es tros des Caparrot de Forma i Binidalí. ! Alló era peix! En primer no hi havia res prohibit (més que es xerrar massa).

Bono però no mos desviem. Sa qüestió és que es dos amics, en Lluís i en Bep, arribat dissabte de festes van agafar es cabasset i ses eines i van partir cap a Sant Climent. En van passar un fum per arribar-hi perquè just havien sortit de Mahó ja van veure que s' embús era gros i que sa cola de cotxos arribava fins ben aprop des Polígono. Però, chup-chup chup-chup, hi van arribar encara que van tardar més de una hora. Però !quina emprenyada van agafar¡.

S'àvia va estar molt contenta de que hi haguessin anat i els va ben predicar ("Portau-vos be, eh!"). Quand en Lluís era petit, s' avia duia sa mania de pentinar-lo sempre amb sa clenxa as costat i com que en Lluís la volia en mig sempre hi havia qüestions.

Just que van sortir de ca s' avia, en Lluís, que era és més pillo, va dir baix barbada a n' en Bep: "Avui li hem de fotre fins es mànec, eh!". Sa primera missa la van dir a Sa Taverna. Allà sempre anava gros. A les cinc des capvespre n' hi havia que ja anàvem ben gats. Después van anar a n' es pub d' ets inglesos i van fer dues pomadetes més (no feia ni mig hora que rodaven i ja en duen quatre, !bon promig!) . A n' es Casino hi havia un malquefer de gent que empenyia per arribar a sa barra i que semblava que mai acabava sa set. Semblava que ho regalaven. I mira per avont ets dos amics van tornar a trobar a ses dues catalanetes que ja havien conegut (encara que no bíblicament) a Ciutadella (havien tornat a Menorca per què sa mare d' una d' elles vivia aquí i era una de ses que mos mostrava a n' es menorquins com havíem de rallar). !Uf, ja va estar armada¡. Alegria grossa. Pomada per aquí, pomada per allà prest van donar més de les dues de sa matinada, i en aquesta hora del dimoni on ses idees foradades són ses que comanden, a n' en Lluís no se li va ocórrer res més que voler mostrar-lis es lloc on havia viscut sa seva família. Ja tens que enfilen a caminar cap es Camí de Cutaines que és just passat Binixica. Però no van arribar massa enfora. Sa nit, i sobretot ses pomadetes, van fer que sa naturalesa explotés a s' entrada d' un lloc a mig camí. ! Alló si que va ser una festa! .
Bones Festes de Sant Climent a tothom.

(Aquesta historieta és mig ver i mig mentida. Mitjo, mitjo).

Nota: Ses arrels cristianes marquen sa nostra història i sa nostra cultura europea com a poble. Siguem laics o creients, benvingut sigui el Papa a Espanya.