TW
0

En una vella democràcia liberal com és l'americana, els programes electorals dels dos principals partits polítics (dels dos únics que compten amb representació al congrés i al senat dels Estats Units) se solen fer, en bona part, a partir d'allò que es pot copsar en els sondeigs d'opinió. Partint de la base que allò que han de fer els representants del poble és precisament dur a les institucions la voluntat popular, les maquinàries –extraordinàriament poderoses- tant del Partit Demòcrata com del Partit Republicà es dediquen a sondejar la gent, a veure què pensen sobre qüestions molt diverses. Després en fan un refregit i busquen un candidat o una candidata amb prou carisma com per poder-los defensar públicament. Al cap i a la fi, aquest sistema s'ha demostrat molt més humà, molt més raonable i molt més eficient que no el que emana de la ideologització de la política que patim a bona part d'Europa. Però desdibuixa completament tant l'oferta dels diferents partits polítics com la responsabilitat dels càrrecs públics, en tant que persones que han de comptar amb iniciativa pròpia per resoldre problemes que el comú de la gent no sap i no pot resoldre.

També trob millor aquest sistema, per molt que compti amb imperfeccions tan contundents com les que acab d'apuntar, que no aquell que es basa en no mullar-se mica a l'hora d'oferir un producte diferenciat a la societat, i que després, un cop s'aconsegueix la representació institucional necessària per governar, es dedica a fer pràctiques de prova i error, tot llançant globus sonda, per veure si es poden dur a terme unes determinades propostes, o no.

Malauradament, em fa la impressió que aquesta és l'estratègia que estan portant a terme els nous governants del Partit Popular a les Illes Balears. Varen començar presentant un programa amb un perfil molt baix, sense gaires concrecions, amb generalitats del tot elementals i sense voluntat de mullar-s'hi gaire. Em sembla molt lògic si tenim en compte que existia un ambient social molt favorable a un canvi de govern, i que, per tant, només havien de tenir cura de no fer errors de consideració per guanyar còmodament les eleccions. De fet, tot sigui dit entre parèntesis, les condicions de cara a les pròximes eleccions generals espanyoles continuen sent les mateixes. Es tractava, per tant, de no fer excessiva remor, de no caure en paranys, de no entrar gaire al cos a cos i de no obrir la boca més del compte. Buscar candidats amb bon perfil, bons professionals i persones ben vistes socialment constituïa, a partir d'aquí, l'element fonamental perquè les coses els anassin bé. I ho aconseguiren seguint un guió del tot elemental.

Governar, emperò, no és presentar-se a unes eleccions, ni tan sols és guanyar-les. Governar és prendre decisions, moltes vegades impopulars, i escollir entre possibilitats diferents en un context en què no es pot fer ni una petita part d'allò que un voldria. A la gent, d'altra banda, li agrada veure que els que governen segueixen una línia. I que tenen clar allò que volen fer. Això, a l'actual govern de les Illes Balears, es pot veure amb una certa claredat en alguns departaments, i, en canvi, no es veu gens ni mica en d'altres. Queda clar que s'aposta per la contenció de la despesa pública i que es confia en la privatització sempre que es consideri oportú. Res a dir-hi. Estava clar en l'oferta electoral i la gent ho va elegir. Per tant, el sistema es podrà criticar tant com es vulgui, però no se'n pot qüestionar la plena legitimitat democràtica. I estic convençut que, a una part important de la nostra societat, li agrada prou.

En d'altres camps, emperò, la qüestió prova-error ja comença a cansar. I només som al principi. Per exemple, en la qüestió de la llengua. Cada dos per tres es deixa anar un globus sonda anunciant una mesura que fregui la inconstitucionalitat en la línia de llimar l'oficialitat plena de la llengua catalana. Si es produeix una resposta ferma i immediata per part de la societat, els nous governants xiulen i miren cap a una altra banda. I fins i tot neguen que mai hagin proposat la mesura en qüestió.

No fa falta dir que aquesta estratègia no pot dur res de bo, perquè, per molt que el mètode científic es basi en les seqüències de prova i error, la societat no és un laboratori.