Reinventar l’escola

Les reflexions d'Àngel Pérez ens ajudaran a ressituar l'escola dins el panorama actual, delimitar els reptes als quals ha de fer front i maldar de cercar resposta. Com diu textualment en una de les seves ponències, "la era de la información y de la incertidumbre requiere ciudadanos capaces de entender la complejidad de situaciones y el incremento exponencial de la información así como de adaptarse creativamente a la velocidad del cambio y a la incertidumbre que le acompaña. Si la escuela tiene que responder a nuevas y complejas exigencias, la formación de los docentes ha de afrontar retos similares para responder a tan importantes y novedosos desafíos".

"El principal reto se sitúa en la dificultad de transformar las informaciones en conocimiento, es decir, en cuerpos organizados de proposiciones que ayuden a comprender mejor la realidad, así como en la dificultad para transformar ese conocimiento en pensamiento y sabiduría .Ello nos plantea los siguientes interrogantes ¿Qué relación tiene el conocimiento que se aloja en las disciplinas científicas, artísticas o humanas, que se concreta en los currículos académicos convencionales y se empaqueta en los libros de texto, con la formación y el desarrollo de los modos de pensar, sentir y actuar de los individuos como ciudadanos, personas y profesionales? ¿Cómo entendemos la formación de las competencias o cualidades humanas de los ciudadanos?

"Des de fa uns anys el sistema educatiu intenta donar resposta a aquests interrogants i està generant una recerca d'alternatives i reformes que sembla no acaben d'arrancar i produeixen una certa insatisfacció general. Per al senyor Pérez, la selecció de competències essencials és clarament un exercici social i polític vinculat als valors que cada comunitat social considera imprescindibles per al desenvolupament dels ciutadans. I ens proposa tres competències clau:-Competència per utilitzar de manera eficaç, crítica i creativa les eines i instruments que requereix la societat de la informació. Això suposa no sols dominar tècnicament aquestes eines i instruments sinó també comprendre el seu caràcter contingent, lligat a un context i a una època i entendre el canvi que suposen en la visió del món i la manera de relacionar-nos-hi. - Competència per funcionar en grups socials cada vegada més complexos i heterogenis. Això implica capacitat i voluntat per resoldre amb empatia i de forma pacífica i democràtica els inevitables conflictes de la vida social. La cohesió social requereix també condicions mínimes de justícia, igualtat d'oportunitats, compassió i solidaritat. -Competència per actuar de forma autònoma, que implica el desenvolupament de la identitat personal, l'exercici dels propis criteris a l'hora d'interpretar, decidir i elegir en cada context i l'assumpció de les responsabilitats i els límits que es deriven d'aquesta llibertat.

L'escola tradicional no està preparada per al desenvolupament d'aquestes competències. Per això, per a Ángel Pérez, cal reinventar l'escola, la qual cosa suposa necessàriament una sèrie de canvis:-Canvis en la concepció, disseny i concreció del currículum: Això vol dir, entre altres coses, que les competències no poden considerar-se com a un contingut afegit sinó com a un marc de referència, que el currículum ha d'atendre totes les dimensions del desenvolupament personal, ha de tendir a la integració de les diferents disciplines, ha de ser útil, flexible i dinàmic, ha de proposar reptes cognitius i ha de mostrar a l'estudiant el caràcter contingent i relatiu del coneixement.-Canvis en el desenvolupament del currículum, en les maneres d'ensenyar i aprendre: entendre l'aprenentatge com un procés d'investigació amb la implicació activa de l' estudiant en activitats significatives sobre situacions i contextos reals, promoure i estimular la metacognició, fomentar la pluralitat metodològica i utilitzar la cooperació com a estratègia fonamental d'aprenentatge.-Creació de nous ambients d'aprenentatge que fomentin l'autoestima i les expectatives positives sobre els processos d' aprenentatge, que es configurin com a contextos vitals, que atenguin les interaccions emocionals i el clima social de l'aula i que contemplin espais, agrupaments i horaris flexibles.-Noves maneres d'entendre l'avaluació dels aprenentatges. L'avaluació ha de ser congruent amb la definició i significat de les competències. Avaluar competències requereix avaluar sistemes de reflexió i acció. Implica, per tant, la utilització de nous models instrumentals adequats per captar la complexitat. El feedback, el comentari reflexiu i l 'autoavaluació han d'ocupar un lloc central i no s'ha d'oblidar mai que l' avaluació és sobretot una eina i una ocasió per a l'aprenentatge.-Canviar la mirada sobre la manera d'entendre la funció docent. Ell docent per a aquesta nova escola requereix unes competències professionals molt més complexes que les exigides tradicionalment per poder ara afrontar una activitat tan rica i difícil com: provocar, acompanyar, orientar i qüestionar l'aprenentatge dels estudiants. Ha de ser un exemple de bones pràctiques intel·lectuals, d'investigació i actuació estratègica.

Naturalment, tots aquests canvis impliquen una transformació cultural de l'entorn escolar amb unes creences i hàbits arrelats des de fa molt temps. I això no és fàcil. Tanmateix, esperam que el desenvolupament de la conferència, de la qual aquest article n'és un tast, ens desperti l' interès i ens animi a avançar en aquesta direcció.
Vos hi esperam.
–––
Nota: La font de l'article és la ponència d' Ángel Pérez: "Reinventar la escuela en la era de la información y de la incertidumbre".