L’any del pressupost

Hi ha bastant de consens en l'origen de la crisi actual. El gran pes de la construcció i l'especulació immobiliària, sumat a unes pràctiques bancàries també molt especulatives i irresponsables, han provocat l'actual període de vaques magres.

Però no hi ha tant de consens en el control del dèficit públic. Alguns equiparen la despesa pública a la despesa domèstica i veuen evident que no es pot gastar més del què s'ingressa. Però d'altres economistes creuen que és un error aquesta comparació, perquè els ritmes d'un Estat no són els mateixos que els de les persones i perquè bona part de l'actual economia s'activa a partir de la despesa pública.

La cosa és una mica més complexa que el simple binomi despesa-ingrés. En qualsevol cas, si ens centram en l'estalvi, l'administració pública hauria de racionalitzar aquelles despeses que podem anomenar "no útils". Per exemple, la dels privilegis no justificats (per què s'ha de viatjar en primera classe?, per què s'han de cobrar dietes per assistir a reunions que formen part de la responsabilitat adquirida?, per què es paguen menús de 50 euros? etc).

Un altre capítol especialment sagnant és la manca de control en l'obra pública. El dic de Son Blanc es va adjudicar per 50 milions i n'ha costat 85. Amb els 35 milions d'euros de diferència es podrien fer moltes coses i arranjar moltes partides que ara es troben desateses.

La majoria de gent no ens feim una idea del que representen les grans xifres econòmiques. Amb aquests 35 milions de diferència s'haurien pogut fer 7 rehabilitacions del Teatre des Born (que fa anys que llangueix per manca de pressupost) o 7 centres escolars com el de Maó (hauria estat la solució al greu problema de massificació que pateix actualment el món escolar a Menorca). Per què no hi ha manera de trobar partides per aquestes inversions de primera necessitat, i en canvi no hi ha problema per treure doblers per pagar els sobrecostos d'una obra adjudicada per concurs públic, que es va adjudicar precisament perquè s'havia ofert un bon preu?

O sigui que, certament, en els pròxims pressupostos (que es treballaran entre setembre i novembre) es podrà veure quina orientació se li vol donar als diners públics. Veurem si hi ha dèficit o no i quines partides queden plenes i quines buides. Seria bo que s'emplenessin aquelles coses que són imprescindibles per avançar en la qualitat de vida. I també que les inversions destinades a dinamitzar l'economia no tornin a errar el tir.
Un dels problemes que va tenir l'anomenat "plan E", és que no anava destinat a reconvertir el sector de la construcció, sinó a mantenir-lo tal i com estava (sobredimensionat). De manera que, en acabar-se els fons, va tornar a sortir el problema i a més havíem gastat una gran quantitat de diners públics. Però seria diferent si s'apostàs per invertir en dinamitzar nous sectors, com ara l'energia solar, o en la reconversió (no el manteniment) del sector agrari cap a un model respectuós amb els valors territorials que doni productes amb valor afegit, o en la promoció turística dels atractius que té Menorca més enllà del sol i platja...

Animem-nos idò a fer un seguiment actiu dels pròxims pressupostos públics en temps de crisi. Vegem on van a parar realment els diners. I segur que molta gent acceptaria un cert dèficit si servís també perquè les administracions públiques complissin amb els pagaments que tenen contrets i no executen en aquests moments. Bona feina.