La festa des de l’altra banda

El primer mèrit que vull destacar apunta cap a la conducta exemplar dels ciutadans, maonesos i visitants que com no podia ser d'altra manera han sabut estar a l'alçada de l'esdeveniment. La identificació amb la festa ha estat clau per a un desenvolupament al qual ha primat l'alegria i l'abraçada a la tradició juntament amb l'adaptació sàvia a les exigències i oportunitats dels nous temps. Els ciutadans han estat els principals protagonistes, l'orgull per viure els dies grans de la seva ciutat i la passió amb què han reviscut els nostres costums constitueixen la base d'una celebració entusiasta i feliç com la registrada a les festes de Gràcia d'aquest any.La Junta de Caixers i la Qualcada mereixen un elogi extens pel seu bon fer, per l'experiència amb la que han marcat el tempo de la festa, pel pols serè i enèrgic alhora amb el que han animat els actes més destacats i populars i, en suma, per la professionalitat amb què han executat el seu paper, imprescindible per el bon desenvolupament del programa. Ha estat aquest, un programa exigent, complet, amb generosa participació en es Jaleo, ses corregudes, es caragol de fi de festa. Els caixers i cavallers han assumit amb excel·lent disposició els canvis proposats i s'han implicat en totes les convocatòries amb un esperit encomiable. Al seu costat m'he sentit integrada i recolzada en les decisions, he après i he gaudit com mai les nostres festes. S'ha demostrat que els protocols són bons o millors en funció de l'actitud -en aquesta ocasió, admirable- de la Junta de Caixers i dels membres de la Qualcada. Entre aquestes novetats no puc deixar d'esmentar es "Darrer toc de fabiol" precedit d'una interpretació solemne, magnífica, espectacular del "És Mahón". Gràcies Víctor, fabioler, per aquest moment màgic.

Com ja vaig anunciar en el curs de sa Beguda, en aquest moment de cert relax que tanca dues jornades de gran intensitat, és el meu propòsit exercir de caixera batlessa durant els pròxims tres anys de mandat. La força de l'experiència i el balanç de sensacions d'aquesta ocasió m'anima a continuar.

Vull referir-me al pregó, que va arribar en data avançada respecte els últims anys i aquesta decisió va generar alguna incomprensió i fins i tot discrepància. La intervenció de Simón Orfila i Arrels de Menorca tapa per si sola la controvèrsia i deixa en el record una bella nit de veus, música i sentiment menorquí. Va ser una salutació perfecta a uns dies grans de festa.En relació amb el pregó, és cert que s'ha percebut un moviment espontani, que, si efectivament ha estat espontani, em sembla saludable ja que ha mantingut el càntic del "És Mahón" el dia 6. Aplaudesc la iniciativa sempre que aparegui lliure de maniobres de politització, que també s'han observat, d'actes tan arrelats ja al programa de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.Desitj també, agrair de manera efusiva, la participació dels meus companys de consistori en les diferents cites. Tant en els actes religiosos com en els moments d'ebullició festiva, ja que han sabut combinar la seva funció d'autoritat amb la de representació popular i participar com un més de l'alegria col.lectiva.

Finalment, i no per açò menys important, vull agrair als membres de la Junta que van haver d'estar més a prop meu en el transcurs de la Qualcada, em referesc a Mn. Joan Miquel Sastre (capellà), Salvador Batalla (caixer pagès), Martí Sintes (caixer batle Llucmaçanes), Llorenç Gomila (caixer batle Sant Climent) i Mateu Ainsa, per la seva ajuda en tot moment, preocupats perquè tot sortís bé. M'he sentit protegida, m'han ajudat, m'han explicat, m'han orientat. Gràcies a tots.

I gràcies també a tots els maonesos per la seva comprensió i afecte, mai vaig imaginar que sentiria el que he sentit durant els dies de les nostres festes, gràcies a tots els que m'heu animat dins la plaça, fora d'ella, abans del primer bot, després des darrer toc de fabiol i, encara avui al carrer les vostres mostres d'afecte, són per a mi coses que no oblidaré mai i que formen ja part de mi. Moltes gràcies a tots.