Joan Casals Thomàs

Joan Casals Thomàs va néixer as Mercadal el 23 de maig de 1921. El seu pare, Lluís Casals Saurina tenia una botiga de teixits as Mercadal. Es va casar amb Jerònima Thomàs Palliser, amb qui va tenir quatre fills, Joan, Lluís, Isabel i Josep i en segones núpcies amb Laura Villalonga, amb qui tingué a Maria Araceli. Joan Casals realitzà els seus estudis primaris i secundaris a Menorca, però l'esclat de la Guerra Civil li impedí cursar la llicenciatura de dret. Durant la contesa ingressà en l'Escola de Guerra de Maó, on el 1938 va obtenir el grau de tinent. A la fi del conflicte, fou empresonat un any a diversos camps de concentració de Mallorca. El seu pare, partidari de la República, passà cinc anys a la presó i la seva madrastra Laura, un.

La difícil situació familiar va obligar els germans Casals a sortir des Mercadal: mentre Lluís fundava una botiga de teixits a Maó, Joan el 1942 anà a Mallorca, on entrà en contacte amb la família Alcover, la qual tenia una fàbrica de teixits a Sóller. El 1945 obria una botiga de teixits al carrer Sant Miquel de Palma. El 1950, en associació amb Joan Bauzà, Francesc Kirchofer, Sebastià Cirerol i Vicenç Alcover, va fundar a Palma de Mallorca l'Hotel Jaime I, del qual fou nomenat gerent el 1952. Tenia 309 places i hi treballaven 86 persones. L'any 1957 inaugurava l'Hotel Nixe Palace, a Cala Major, coincidint amb el seu comiat de la botiga de teixits, i el 1960-1961 va dirigir l'Hotel Almudaina de Palma.

Va contactar amb un grup de persones disconformes amb el règim franquista, especialment Fèlix Pons Marquès, amb qui participà en la fundació del partit Izquierda Demócrata Cristiana. El 1962 assistí al "contubernio de Munich" i en represàlia fou desterrat més de mig any a Lanzarote. En tornar, dinamitzà l'Hotel Jaime I amb nombrosos actes culturals i socials: festivals d'UNICEF, concerts de Joventuts Musicals, de la Capella Mallorquina i de Joan Manuel Serrat. Va organitzar els torneigs internacionals d'escacs de Palma, celebrats entre el 1965 i el 1972 amb l'assistència de campions mundials com Fischer, Larsen, Petrosian, Spassky i Korchnoi. El 1944 Joan Casals s'havia casat a Mallorca amb Josefina Senent Sánchez, amb qui va tenir tres fills, Teresa, Fina i Lluís; els dos darrers treballarien en les empreses del seu pare.

Casals, en veure els primers signes de saturació a Mallorca, es traslladà a Menorca. Els anys 1968 i 1969 va dirigir l'Hotel Cala en Blanes. El seu germà Josep, que tenia una gestoria administrativa i immobiliària a Maó, comprà uns terrenys a Cala Galdana i els dos germans, la família Reus i Jaume Moll, de Mallorca, i el català Joan Miret fundaren Promociones y Desarrollo Turístico de Menorca, SA (PROTUMESA) per a la construcció d'un hotel, que fou inaugurat el 1970. Tenia 384 places, dues piscines, espai infantil i zona poliesportiva. L'atenien 95 empleats. Els serveis incloïen boutiques, agència de viatges, farmàcia, botiga d'articles de pesca i una esplanada per a embarcacions. El 1973 es va finalitzar el projecte amb un conjunt de 76 apartaments, les Villas d'Aljandar.

Casals organitzà a l'hotel Cala Galdana el mateix tipus d'esdeveniments que havia fet a Palma. El 1973 va allotjar el campionat interzonal femení d'escacs. L'any següent la Challenge Cup Clare Benedict, considerada com el campionat d'Europa occidental per a seleccions nacionals. El setembre de 1976 s'hi desenvolupà el concurs de Miss Espanya. El 1969 constituí la societat Sur Menorca, SA (SURMENSA) amb els mateixos socis que l'anterior, que va construir a Biniancolla (Sant Lluís) un conjunt d'hotel i 31 apartaments.

Al començament de la dècada de 1970 aquest grup de socis va adquirir els terrenys que vorejaven la platja de cala en Turqueta, per construir-hi un complex hoteler de luxe, i el 1975 fou aprovat pel Govern el Centre d'Interès Turístic nacional. Tanmateix, pocs anys després els terrenys foren desqualificats i el projecte mai no es va poder portar a terme. Per promocionar els seus establiments el 1979 va produir la pel·lícula "Menorca: unes vacances diferents", i el 1981 "Menorca, un museu a l'aire lliure".

Amb l'adveniment de la democràcia, Casals s'integrà el 1976 en el partit Unió Democràtica de les Illes Balears, que formava part de la Democràcia Cristiana. Es presentà com a cap de llista a les eleccions de juny de 1977, sense aconseguir l'acta de diputat. El 1977 signà el Pacte del Toro, en el qual totes les forces polítiques de l'illa manifestaven la seva voluntat d'obtenir l'autonomia i que es constituís un Consell General provisional de Menorca. També participà a l'Assemblea Autonòmica de Menorca, constituït el mes de juliol amb el mateix fi. Casals desenvolupà una intensa activitat pública: va escriure articles en premsa i donà conferències de contingut polític i professional. El 1977 es va titular en alta direcció a l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE), del qual anys més tard seria professor de turisme.

Casals participà en altres empreses com Hormigones Menorca, i en una fusteria metàl·lica. Devers l'any 1980 va constituir una empresa de fosa per construir matrius per a la indústria bijutera i de maquinària en general, que tancà aviat per manca de volum de producció. El 1970 fundà Lavandería Insular, SA, LAINSA, per rentar la roba dels hotels de l'empresa i altres establiments de l'illa. Ubicada al terme de Ferreries, començava a funcionar el 1971. Per aconseguir càrrega de treball, donà entrada a LAINSA a altres empreses: S'Algar Hotels, de Gabino Sintes, Hotel Santo Tomás dels Mercadal, i SetHotels, dels Montañés.

Casals va comprar el 1973 una petita explotació agrària propera a Ferreries, Hort de Sant Patrici, per posar en marxa, juntament amb el seu fill Lluís, una granja per abastir els seus hotels, tot i que també servia a altres hotels i a carnisseries. El 1980 estaven en plena producció una sèrie de naus on es criaven 1.000 porcs, 3.000 pollastres i vedells d'engreix. També tenien gallines ponedores i vaques lleteres, amb la llet de les quals feien formatge, així com hivernacles on es feien verdures i hortalisses. Devers 1981 instal·là un forn de pa que el 1983 traslladà al polígon industrial de Maó, on funcionà un parell d'anys. El 1990 Joan Casals va deixar la gestió de la granja al seu fill Lluís, amb qui constituiria Hort de Sant Patrici, SL el 2006. Lluís, amb l'ajut de Jerònima Casals Pedreño, amb qui s'havia casat el 1975, va eliminar els porcs i els hivernacles i es centrà en la producció de formatge. Lluís fou president del Consell Regulador durant els anys 1993-1998. L'any 2002 va destinar dues hectàrees i mitja de l'explotació a una plantació de vinya i el 2007 inaugurà un celler i inicià la comercialització del vi. L'any 2008 ha obert un agroturisme.

El 1978 Joan Casals participà en la fundació de l'Associació Hotelera de Menorca i el 1982 fou nomenat president del Foment del Turisme, del qual formava part des del seu retorn a l'illa. La dècada de 1980 s'integrà en el Partit Demòcrata Popular, el qual a les eleccions generals de juny de 1986 formà part de la Coalició Popular. Fou elegit diputat, però el 1989 va renunciar per no voler integrar-se en el Partit Popular. El 1987 denuncià l'excessiu creixement de l'oferta turística, que s'havia doblat en tres anys, especialment pels apartaments de baixa qualitat. El 1999 fou un dels hotelers de l'illa que va defensar la introducció d'una taxa als turistes per finançar inversions en infraestructures hoteleres i en el medi ambient.

En abandonar l'activitat política recuperà la gestió directa dels hotels i inicià la seva modernització: l'Hotel Cala Galdana el 1994 passà de tenir tres a quatre estrelles i el Club Sur Menorca va assolir tres. Casals tornà a animar l'Hotel Cala Galdana amb esdeveniments culturals: el 1994 va allotjar el Campionat Mundial Juvenil d'Escacs; el 1996 el Campionat del Món Sub12; el 1997 el Tercer Congrés Internacional de la Asociación de Cervantistas; els anys 2001 i 2006 el Campionat d'Espanya d'escacs per equips i el Campionat Balear absolut. També va organitzar tertúlies amb personalitats com Joaquim Ruiz Jiménez, Eduard Punset, Antoni Garrigues Walker, Ernest Lluch, Fèlix Pons, Joaquim Almunia i Antoni Duran i Lleida.

La seva activitat va ser reconeguda l'any 1983 amb la Medalla d'Or al Mèrit Turístic del Ministeri de Turisme i l'any 2001 amb el Premi Cornelius Atticus, la màxima distinció del Govern Balear en l'àmbit esportiu. El juny del 2006 es va retirar i moria a Ferreries el 7 de setembre.