Caritas i el servei de les cases d’ acollida

La ciutadania té mecanismes per entendre que un dret de les persones com és el que realitza el servei de les cases d'acollida d'allotjament nocturn, d'alimentació, d'higiene personal, encara que sigui de manera transitòria, no ha de venir marcat per la voluntat d'uns quants, sinó per dret. Així ho reconeix la legislació aplicable fins a dia d'avui: el pla concertat de prestacions bàsiques iniciat el 1988 i renovat anualment, la llei autonòmica 20/2006 de règim local, la llei autonòmica 9/1987 d'acció social substituïda per l'actual llei 9/2009 de serveis socials de les Illes Balears. Dita llei obliga a garantir els drets socials bàsics i a incorporar els importants processos socials que han plantejat nous reptes i han fet aflorar noves situacions de necessitat, davant un augment creixent de la pobresa i de les desigualtats personals, col·lectives i territorials.

Des de 1988 a Ciutadella i des de 1993 a Maó, Caritas Diocesana de Menorca ha treballat per cobrir les necessitats bàsiques i de subsistència d'aquestes persones, encara que els convenis de col·laboració amb els ajuntaments comencessin el 1998, a Maó, i el 1989, a Ciutadella.

D'ençà la posada en marxa de les dues Cases d'Acollida, Caritas, es preocupa per donar resposta a les persones que no poden accedir i/o conservar un allotjament adequat i digne, des d'una vessant humanista i de promoció integral de la persona. El grup de professionals i voluntaris, dia a dia, de dilluns a diumenge, acompanyen els processos personals i socials de les persones allotjades, per tal que la persona s'interrelacioni i convisqui amb autonomia i dignitat. Una dignitat que s'aconsegueix amb una atenció escrupolosa de qualitat, que es fa des de la sensibilitat i la professionalitat, des del dinamisme i la complementarietat.

Durant aquests 23 anys, les Cases d'Acollida han allotjat almenys un centenar de persones a l'any respectivament, i que supera les 250 persones des de l'any 2000 fins a l'actualitat.

Al llarg de 2011, l'estada a les cases ha estat de 84 persones a Maó (71 homes i 13 dones) i de 55 persones a Ciutadella (49 homes i 6 dones) amb diverses dificultats per accedir a un habitatge digne i amb una problemàtica econòmica per a fer front a despeses bàsiques.
Tot i que l'estada ha de respondre a un allotjament d'urgència i de curta durada, en aquests últims anys s'ha hagut d'ampliar superant en molts casos els 45 dies, a causa de la situacions de crisi i de dificultat de trobar una feina i poder disposar d'uns ingressos.
La consolidació d'aquest servei és possible gràcies a la implicació mútua entre els respectius ajuntaments i Caritas, a través de la reedició anual d'un conveni, que no es limita al suport econòmic del manteniment d'aquest servei sinó que es fa amb una intervenció coordinada entre la responsable de la Casa d'acollida per part de Caritas, els serveis socials municipals, així com també, centres de salut i altres serveis especialitzats.
Així i tot, el cost real que suporta l'entitat és considerablement superior a la col·laboració anual municipal. Una manifestació expressada durant molt de temps per Caritas i que malauradament no ha comptat amb tota la responsabilitat de l'administració i fa que Caritas s'hagi de plantejar la necessitat d'entrar en un procés més profund de diàleg que doni com a resultat el que cap persona quedi desatesa.

En aquest sentit, Caritas ha iniciat una sèrie de converses amb els dos ajuntaments implicats, a fi que siguin aquests organismes públics els que es facin càrrec del servei. Sempre amb la premissa que no demanqui la qualitat de l'atenció, i que els actuals monitors puguin seguir prestant el seu servei en les condicions laborals que contempli la llei.

Invertir en l'àmbit social és un dret per a les persones i especialment per aquelles que manco tenen. I la dotació pública està molt enfora de fer-ho possible.