La resposta pública a les portes d’un complicat hivern

Totalment d'acord, però aquí hauríem d'afegir-hi, per ser justs amb l'afirmació anterior, que l'arribada de la crisis ja va agafar a les administracions públiques amb un alt nivell d'endeutament. Basta recordar tan sols l'herència econòmica deixada per l'executiu Matas, que en plena bonança econòmica es va caracteritzar per l'alt nivell d'inversió pública amb el conseqüent endeutament–per no referir-me a altres qüestions- i de la qual sembla que ningú vulgui responsabilitzar-se.

Ha plogut damunt banyat. I gestionar-ho és més difícil. És evident.

Enmig d'aquest complicat escenari, el Partit Popular obtingué amb prou claredat la confiança dels ciutadans per dirigir les institucions i per tant, per afrontar aquesta dura i llarga crisis econòmica.

Les receptes que ha decidit aplicar, són però més qüestionables.

I no ho dic únicament per l'estratègia comunicativa de magnificar i airejar al màxim la difícil situació de la tresoreria pública. Després de tot el que han arribat a dir, no ens hauria d'estranyar les grans dificultats amb què es troben per aconseguir finançament de les entitats bancàries.

Cap empresa del món parlaria tan malament d'ella mateixa, si el seu objectiu fos realment el de sobreviure a aquesta tremenda tempesta.

Ho dic principalment per la decisió premeditada de paralitzar qualsevol nova inversió que ja es trobava planificada, que compta amb partida pressupostària assignada, o amb convenis signats i tramitats amb tots els informes de fiscalització econòmica.

Aquesta consigna dels governs populars d'aturar-ho tot perquè abans de prendre decisions volen avaluar, estudiar i analitzar fins a la darrera factura, ens pot sortir molt car socialment parlant.

Aquesta decisió de no licitar ni una sola inversió pública, amb l'objectiu únic i gairebé sagrat de reduir a marxes forçades el deute públic tindrà, necessàriament, conseqüències nefastes en el curt termini sobre l'economia insular en general i sobre les llistes d'aturats en particular.

A Menorca malauradament ja hem vist les primeres decisions. Els 5 milions ja licitats –hi ha 24 empreses que esperen l'adjudicació– del Parc Bit d'Alaior, que permetien iniciar les obres aquest mes octubre, es retarden sense data per decisió del Govern.

El Consell atura els 3 milions d'euros establerts en el conveni d'inversions esportives que hauria permès executar aquest mateix hivern una dotzena d'obres repartides per tota Menorca.

Elimina també el Consell el Pla d'Inversions Municipals que, amb una dotació de 600.000 euros, permetia la contractació d'una muntanya de petites obres a tots els ajuntaments. Paral·lelament el Govern redueix un 75% el Fons de Cooperació Municipal, deixant sense oxigen als ajuntaments.

Fàcilment ens podem trobar, sumant-ho tot, amb més de 12 milions d'euros –de moment– que aquest hivern, en forma d'obra pública, estaria garantint contractacions d'empreses del sector de la construcció i ocupant molts llocs de feina.

No vull parlar ja que la posada en funcionament del Parc Bit d'Alaior tindrà un retorn evident sobre la nostra economia productiva, o que amb les inversions esportives resolen deutes històrics que permetran l'execució del parking de la Plaça de la Pau –amb el conveni Bisbat-Ajuntament de Ciutadella a l'espera– o el desenvolupament de la pastilla urbanística amb ús d'equipaments esportius de Bintaufa –una vegada construït el nou camp de l'Sporting.

Si no volem mirar a llarg termini, fixem-nos almenys en el curt. Aquest hivern més de 12 milions d'euros, per decisió política, no circularan enmig del carrer, no generaran llocs de feina i per tant no mouran economia!

L'aturada en sec de l'administració pública, amb l'objectiu únic de reduir el deute, pot endur-se per endavant moltes empreses a les que després de tres hiverns complicats els queda poc marge de resistència.

I davant un nou hivern que està a punt de començar, que serà llarg, dur i difícil econòmicament parlant, hauríem de demanar obertament mesures que tendeixin a la reducció de la deute, però també i sobretot mesures que ajudin en el curt termini a temperar i afrontar aquesta maleïda, llarga i dura crisis econòmica.

En el cas contrari, la recuperació serà encara molt més costosa.