TW
0

Avui en dia tenir feina és tot un privilegi. Ara bé, algunes de les labors a les què es dediquen certes persones, són del tot inusuals i probablement la majoria de nosaltres en desconeixem la seva existència. Fins i tot ens atreviríem a dir que, alguns aturats dubtarien a l'hora d'acceptar treballs tan desagradables com ara el d'avaluador d'olors (de peus, aixelles, o excrements d'animals), o tan peculiars com el de director d'un col·legi d'al·lots que volen ser al·lotes (que per cert, existeix a Nova York). I és que, la vida laboral pot ser rutinària, avorrida i monòtona, però a la nostra societat existeixen persones disposades a pagar per a realitzar treballs del tot atípics o fins i tot, dubtosos d'utilitat als nostres ulls.

Alguns dels treballs que ens poden sobtar a primer cop d'ull són: inspectors de patates fregides (que revisen a la cadena de muntatge que no hi hagi patates massa fetes), models de peus o de mans (que cedeixen aquestes parts del cos per a anuncis publicitaris, sabates o cremes); inspectors de daus als casinos, o assistents de tiradors de ganivets, que actuen com a blancs humans (els quals suposem que cobraran un suplement de perillositat). Encara que també són peculiars, tasques com ara les dels bussejadors de pilotes de golf, que cerquen dites bolles per a recomposar-les i revendre-les, o les dels sexadors de pollets, que separen a una gran velocitat els mascles de les femelles. Ara bé, els netejadors de xiclets (per la seva paciència a l'hora de desferrar el que els demés deixen enganxat en terra), els catadors d'aliments de cans, o els recollidors d'excrements d'animals (que enretiren les dejeccions que alguns deixen enmig de les voreres per a que els demés ho trepitgem); potser són algunes de les feines més escatològiques.

Però el súmmum de l'especialitat més absurda potser arriba amb els provadors de càmeres d'aïllament. La NASA les utilitza per a avaluar la supervivència humana en condicions extremes, ja que els viatges espacials pels astronautes, segons diuen, venen a ser com a un desplaçament en utilitari durant mesos amb tota la família, però sense poder baixar del cotxe. Com en els millors realitys i programes de la premsa rosa, on els crits són el pa de cada dia. Potser alguns d'aquests personatges es guanyarien millor la vida, netejant la merda (en perdó) de les nostres aceres, que no esbrufant-la per la boca a base d'insults i crits.
–––
patrismoncada@hotmail.com