Escola pública d’al·lots as Migjorn

El 1851, la Comissió Provincial d'instrucció primària, instava l'Ajuntament que establís escola pública "de niñas en ésta villa y otra en la de San Cristóval", per la qual cosa acordaren fer edictes per dits càrrecs, assenyalant 8 duros anuals per la dotació de la primera i 6 duros per la segona.

En una sessió municipal tinguda a finals de 1852, es feien equilibris per establir les dotacions econòmiques "para plantar de una vez las dos escuelas de Mercadal y San Cristóbal, y [...] que no seria en manera alguna procedente, que por atender á la de Mercadal desatendiese á la incompleta que se cita en San Cristóval bajo la dirección del Maestro interino Don Sebastián Lozano Presbitero y vicario con la dotación de 320 reales que tiene consignados en presupuesto", i acorden en la dotació de 2.000 rals que reserven per l'escola des Mercadal, s'incloguin els 320 corresponents al mestre interí des Migjorn. I fan la constatació que havent demostrat l'experiència que as Mercadal mai ha estat concorreguda l'escola amb número d'alumnes que correspondria al seu veïnat, ni quan l'escola ha tingut al seu front una persona instruïda i d' acreditada capacitat; acorden senyalar per "menage, libros, tinta y demás con que debe asistirse á los niños pobres" la quantitat de 60 rals, i 200 rals que es donaran al mestre per mensualitats per la casa habitació. Aquesta suma de 2.260 rls. s'haurien d'incloure en el pressupost municipal com a despeses obligatòries, però produiria un dèficit que s'hauria de compensar amb nous arbitris.

Hem d'arribar al juny de 1857 quan l'ajuntament rep un ofici del Governador Provincial en que s'interessa per l'establiment d'una escola pública as Migjorn "que supone haber solicitado este Ayuntamiento". L'ajuntament contesta que no disposa de cap edifici municipal as Migjorn, i que si l'ajuntament pogués pagar aquella l'escola hauria de llogar una casa particular. A més comunica al Governador que l'ajuntament té dèficit pressupostari i que per tant no es pot establir l'escola des Migjorn "que el Ayuntamiento puede asegurar no haber solicitado el establecimiento de la escuela de que se trata". Devien ser els veïns des Migjorn els que haurien fet la corresponent queixa al govern civil provincial per no tenir escola pública.

Finalment, es va obrir l'escola pública des Migjorn, encara que no sabem si va ser a principis d'any, o a començament del curs 1860-1861. José Bernal Quintana, va ser el primer mestre titulat d'instrucció primària que va tenir l'escola des Migjorn en propietat. Era de Saragossa, fill de Santiago i Juliana. Estava casat amb Caterina Vallespir Mir, de Palma, filla de Josep i de Francesca, amb qui va tenir sis filles, dues de les quals van néixer as Migjorn: 6/11/1860 Maria de la Concepció i 27/5/1863 Maria Carme. Quan Bernal arribà as Migjorn, el 1860, ja feia set anys que exercia de mestre en altres destinacions, l'any anterior as Mercadal.

El mestre Bernal, a més d'organitzar i dirigir l'escola pública d'al·lots, va fer tots els possibles perquè s'obrís una escola pública per al·lotes as Migjorn, cosa que va poder veure aconseguida. No sabem quan el mestre Bernal deixà el poble des Migjorn, encara que suposam que degué ser el 1867, quan es nomenà Josep Porcel per mestre des Migjorn, ensenyant del que no tenim més notícies.

Vicent Torres Guasch (1836?, +1895), nascut a Sant Joan Baptista d'Eivissa, fill de Vicent i de Maria, va venir as Migjorn com a mestre interí el 1868, de manera que quan, l'any següent, es convocà la plaça de mestre d'al·lots des Migjorn, l'ajuntament nomenà Torres en atenció a "los buenos servicios practicados [,,,] como maestro interino de dicha escuela y tomando en consideración los deseos de respetables vecinos de dicho sufraganeo". El 5 d'abril de 1871, el mestre Torres es va casar amb la migjornera Anna Pons Gomila, filla d'Antoni i d'Anna. Vicent tenia 35 anys i Anna 20. Tingueren diversos fills, Vicent, Maria, Anna, una altra Maria, Antoni i Alfons. La circumstància del seu matrimoni amb una migjornera, donà estabilitat a l'escola, fins que el 19 de febrer de 1895, el mestre Torres morí en el nostre poble, a l'edat de 58 anys.