Eladi Saura31/10/11 0:00
TW
0

Anit, com que em costava adormir-me, vaig sortir del llit per a prendre'm un got d'aigua. Tot just després d'aixecar-me vaig sentir veus que venien de la sala d'estar. Em vaig inquietar, com és lògic. «Lladres que han entrat a robar», vaig pensar. Procurant no fer gens de soroll vaig caminar a poc a poc cap a les veus. Amb la màxima prudència vaig avançar una mica el cap per a veure qui se'ns havia ficat dins del pis. Quin alè que vaig fer! No eren lladres, sinó la meva ànima i el meu cos que, asseguts al sofà, parlaven plàcidament.

La meva ànima deia al meu cos: «A n'Eladi li inspira molta simpatia Jennifer Connelly, aquella actriu americana descoberta per Sergio Leone, i que de joveneta va intervenir a 'Once Upon a Time in America', la coneguda pel·lícula d'aquest cineasta italià. Morena amb els ulls clars. Guapíssima. Ieducada, discreta, intel·ligent…Una criatura angelical. Jo la veig una mica com una filla». «Jo no tenc aquesta sort», va replicar-li irònicament el meu cos. I no t'esforcis tant a descriurer-me-la, que la conec igual de bé que tu. Tal com me'n parles, es nota que a n'Eladi li queden restes de l'adolescent romàntic que devia ser anys enrere. Jo, ja ho saps, no sóc tan espiritual com tu, i tenc, a més, la responsabilitat de vetllar per la pervivència de l'espècie. Ja t'encarregaràs tu de frenar-me, si convé. I d'aquesta dona tan bonica, i que està…»

«Ai! ai! ai! que el meu cos comença a perdre el nord, i és capaç de deixar anar qualsevol animalada». Vaig començar a tremolar. «De la meva ànima me'n refii, però del cos gens ni mica. Que no es desperti na Montse i senti alguna inconveniència. Tancaré ben tancada la porta del dormitori i seguiré escoltant la conversa.»

Al cap de dues hores me'n vaig tornar al llit. Ànima i cos, desvetllats, continuaren parlant.

L'endemà em vaig aixecar més tard que de costum. Na Montse ja no hi era. Se'n devia haver anat a treballar, com cada dia. Mig adormit encara, vaig caminar fins a la sala d'estar. Al sofà ja no hi havia ningú.