Maó

Fins i tot si deixam de banda la legalitat vigent, que suposam que per a la batlessa hauria de tenir alguna importància, la consulta no sembla gaire democràtica, si tenim en compte que no es pot votar l'opció que, des del meu punt de vista, seria majoritària. Particularment, si fos maonès, no votaria per Mahó-Mahón, perquè la grafia Mahó no està acceptada acadèmicament. Recordem que l'autoritat per a la toponímia en llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears i, en última instància, l'Institut d'Estudis Catalans, la nostra acadèmia nacional. Per tant, ni que no fos filòleg, no crec que resultàs gaire adequat votar una opció que va directament en contra de la normativa establerta per la normativa per a la nostra llengua.

Però tampoc no podria votar Maó-Mahón, perquè, si ho feia, voldria dir que acceptava que el topònim de la ciutat havia de ser en bilingüe, quan, amb un acord total amb el que estableix la legislació vigent, consider que els topònims, a les Illes Balears, han de ser exclusivament en llengua catalana.

Per tant, els ciutadans de Maó que vulguin ajustar-se estrictament al que disposa la legislació vigent a la nostra comunitat autònoma o els que pensin que la llengua catalana, en tant que pròpia de les Illes Balears (segons diu l'Estatut d'Autonomia), ha de ser la llengua única en la toponímia, no tenen opció per votar.

En aquest sentit, fa la impressió que la batlessa ha parat una trampa als ciutadans que siguin més incauts. Puc imaginar perfectament que una part dels ciutadans respectuosos amb la normativa lingüística estiguin temptats a votar, i a votar l'opció Maó-Mahón per impedir que es faci l'astracanada més grossa.

D'aquesta manera, és ben possible que una colla de ciutadans que no consideren que Maó-Mahón sigui l'opció bona acabin votant-la perquè és "la menys dolenta". Però això desvirtua clarament la consulta democràtica. Perquè, per molt estrany que pugui semblar-li a l'acaldessa, o per molt allunyat que això pugui ser del seus principis, ben segur que hi ha una part de la població –majoritària, mentre no es demostri el contrari- que opina que el topònim de la ciutat ha de ser, senzillament, Maó.

També podria entendre que, enyorant la glòria de l'esplendor de l'època britànica, hi pogués haver ciutadans que considerassin que al costat de Maó, posem per cas, hi havia d'haver l'opció en anglès: Mahon (sense accent). Aquesta possibilitat tampoc no apareix en la consulta que proposa als seus conciutadans la batlessa Àgueda Reynés.

Francament, si algú em proposàs d'escollir entre Eivissa-Ibiza o, posem per cas, Erbiza-Ibiza, em vendrien ganes de tornar a Ebusus o Yebisah, o fins i tot de tornar a recuperar el vell topònim púnic Ybosim, que no hauria de fer nosa a ningú. Malauradament per als immobilistes, emperò, des de l'època d'Ybosim i de Magon ha plogut molt, la Humanitat ha fet avanços notables i la llengua que es parla entre nosaltres, pròpia de la nostra comunitat autònoma i oficial juntament amb el castellà, no és la llengua púnica sinó la llengua catalana. Per molt que això no sembli comptar gaire, a hores d'ara, per a personatges com la senyora Reynés, que passen per sobre de la llei, trituren els consensos del passat més recent i capolen la normativa lingüística amb una alegria o amb una inconsciència que posa la pell de gallina.