El CARB que no s’hauria de perdre

La reflexió que hi havia darrere aquesta proposta es basava en que el sector agrari gestiona la major part del territori de l'illa, on s'alberguen també valors culturals i d'atractiu turístic (el nostre paisatge més característic de està modelat per l'activitat agrària).

Menorca no ha estat aliena al procés de canvi en el camp. Aquí teníem una indústria lletera que va inventar el formatge fus en porcions (el 'quesito') i que va dinamitzar molt la producció de llet. Per això la nostra illa va apostar pel monocultiu de la raça frisona. Però el miracle econòmic es va acabar a mitjans dels anys vuitanta, quan es van obrir els mercats, la indústria lletera va passar a mans de multinacionals i aquestes van descobrir la gran feblesa del sector agrari menorquí.

Un sector que, durant dues generacions, havia après a fer llet a gran escala, però que mai s'havia hagut d'ocupar de vendre-la, perquè els hi anaven a comprar directament i a bon preu. Quan els preus van començar a baixar, els pagesos només podien resignar-se i murmurar entre dents. I així fins al dia d'avui.

Per la seva part, el GOB, en un dels seus congressos dedicats a analitzar l'evolució de la societat, discutia de la necessitat de trobar punts en comú amb el sector agrari. I a mitjans dels anys noranta va posar fil a l'agulla, en base a nombroses reunions, entrevistes i alguns tallers participatius. Així es van identificar una sèrie de pràctiques que tenen tant benefici ambiental com benefici econòmic, que van permetre iniciar les primeres experiències d'acords de custòdia del territori.

Amb aquests acords, els gestors de la terra, es comprometen voluntàriament a anar aplicant una sèrie de mesures pactades. A canvi, reben el suport del GOB en la promoció dels seus productes, les activitats de voluntariat agrari i el reconeixement social per la gestió responsable que fan. I es va anar comprovant que aquesta nova orientació de les finques oferia una major rendibilitat econòmica, un més elevada compatibilitat ambiental i una substancial millora en les condicions de vida dels pagesos.

De manera que, poc després d'haver-se rebut les competències en matèria d'agricultura en el Consell Insular, es va anar a proposar que es recuperàs la idea del CARB, en base a una convocatòria anual d'ajudes que incentivàs la contribució dels pagesos a la conservació paisatgística, cultural i ecosistèmica. Així es va fer i la seva progressió ha anat francament en augment a cada convocatòria.

El CARB s'ha convertit en un exemple per a molts altres territoris, que l'han volgut reproduir. L'èxit d'acolliment per part del sector agrari deixava també ben a les clares el seu atractiu per a la pagesia. Va ser un dels estendards de l'anterior equip de govern, i per això mateix es troba actualment en perill. Perquè quan hi ha canvis de govern, de vegades hi ha el perill de reproduir el que fan els lleons mascles de la selva quan conquereixen nous territoris, que maten els fills dels que regnaven anteriorment.

Ja sabem que les legislacions europees pregonen la idea de "qui contamina paga". Però aquí hem vist prou vegades que qui contamina cobra (recs a ple sol, filtració de nitrats, etc). El CARB, però, està orientat a partir de premiar la gestió responsable (les finques que s'hi poden acollir han de complir uns mínims, com ara no tenir una excessiva càrrega ramadera). Si el CARB es descafeïna, pretenent que hi pugui entrar tothom, o es disminueixen les ajudes a la mínima expressió, Menorca perdrà una gran oportunitat de millorar la competitivitat del món agrari.

Alguns qualifiquen aquestes noves orientacions agràries de folklòriques. El folklorisme, en la seva accepció negativa, és negar-se a evolucionar. I aquí estem parlant d'adaptar-se als temps de corren. Folklòric és pretendre mantenir només un model intensiu de producció de llet, que ja no és sostenible a Menorca. Perquè les coses sostenibles són les que es poden sostenir en el temps.