TW
0

M'agraden aquests dies borrascosos de final de novembre, vent de gregal i nuvolades en desordre. M'agraden aquests dies en que a les cinc ja és fosc. M'agraden aquestes pluges que amaren la terra. Quan fa un dia com avui gairebé sempre record una vegada amb mon pare per la costa de Binimel.là. No record el motiu de la sortida, però sé que no hi vam anar a pescar. Feia més fred que avui, i les boires humides recorrien les roques i es perdien marina amunt. La veritat és que també m'agraden els dies solejats d'hivern, la calma entre tempestes. M'agraden les nits serenes de tardor, que em recorden sortides d'excursió amb els escoltes, ara fa quaranta anys. Crec que quan arribem a un edat, els detalls de l'avui et transporten més fàcilment a l'univers dels records, és un univers que en ocasions sembla intemporal, sense espai ni matèria, on barreges allò que vas viure amb allò que t'hauria agradat viure o que creies que vivies. Avui hauria partit a investigar què fèiem amb mon pare en aquella façana al nord. No ha pogut ser, però ho enyorava. La realitat ha estat molt més humil: l'oficina, el telèfon, la previsió de futures festes. Quan he acabat la feina he baixat fins el port de Maó, on tenc el costum de deixar el cotxe aparcat. Una altra vegada m'he trobat amb l'espectacle de les bufades de vent sobre les façanes mareses, una altra vegada aquests núvols plens de colors freds, una altra vegada la mateixa sensació de caos atmosfèric i aquesta llum estranyament morta, de tardor. Segurament en qualque fotografia de Lluís Real podria descobrir les mateixes sensacions, les que guard en una memòria infantil, quan som al costat de mon pare i a la redossa d'una paret, sentint la mar com pega fort la paret de roques i les gotes d'aigua que fiblen. No hi havia ningú, al port. La sensació de buidor és immensa. En sortirem, d'aquesta crisi? I de quina manera en sortirem? Recordava les paraules d'Artur Mas, més o menys vaig entendre que deia: que ningú pensi que açò és una crisi com les altres, que després d'uns anys de passar un poc de pena, tot tornarà ser com abans, ja res no serà com abans. Què volia dir? La nostra societat viu aquest temps amb un temor que no ajuda a la superació. ¿Com veurem aquests anys quan n'hagin passat uns quants, deu, vint? Artur Mas no es referia a una transformació de la societat, d'això n'estic segur, sinó a un enduriment de les condicions amb què hem de viure. Però, aquest horitzó és l'únic possible? Dijous serà a Mercadal, Vicenç Navarro.