Mobilitat i economia política (III)

Durant 2008, el grup d'experts treballant en el Green New Deal al Regne Unit, el qual incloïa representants de les empreses, dels medis de comunicació i de les ONG, havia suggerit que les despeses es focalitzessin en el doble repte del canvi climàtic i la seguretat energètica, fent propostes per un sistema energètic baix en carboni. Aquesta recapitalització podria pagar dividends massius en el futur. Tanmateix l'informe publicat pel Deutsche Bank a la fi de 2008 assenyalava el potencial de les inversions en edificis energèticament eficients, la xarxa elèctrica, les energies renovables i el transport públic com focus d'atracció per a estimular l'economia a causa de la seva intensitat laboral.
Si no en teníem prou amb aquest report, un altre estudi de l' Institut de Recerca Econòmica de la Universitat de Massachussets també estalonava aquesta visió. Va identificar 6 àrees prioritàries d'inversió : renovació d'edificis, xarxes intel·ligents, energia renovable i transport massiu entre d'altres, les quals crearien molts més llocs de feina que la industria petroliera.

El potencial de recuperació verda de l'economia ja sigui directament en forma de "llocs de feina verdes" o fins i tot indirectament en ajudes a l'industria automobilística, condicionades però, a estimular la producció de vehicles ecològics i de baixes emissions de carboni no es va posar en marxa fins al 2009 en diversos països tan diversos com Corea del Sud, Xina, Austràlia, Dinamarca, RU i USA.

Concretament al RU es va invertir en nous vagons de trens, eficiència energètica i protecció contra les inundacions. Entre d'altres possibles "dianes" d'inversió, la Comissió per al Desenvolupament Sostenible (SDC) del RU assenyalava : "Reduir l'ús dels cotxes a través d'una combinació d'un millor transport públic, inversions en zones de vianants i carrils bici...." així com dur a terme "inversions massives en l'eficiència energètica de tot el patrimoni públic amb l'objectiu de proveir serveis públics baixos en carboni a tot el país,..."

Als USA les inversions ambientals incloïen les xarxes elèctriques, mesures d'estalvi energètic i reducció d'emissions de carboni a les vivendes, manteniment d'ecosistemes, protecció contra les inundacions i transport públic.

Els costos econòmics d'aquestes inversions poden retornar a la societat de formes diverses: estalvi de fuels i altres recursos energètics, costs socials més baixos i serveis més eficients. Per exemple, el departament de Transport del RU va estimar de que per cada lliura esterlina invertida en la reducció de l'ús dels cotxes, s'estalvien 10 lliures.

Tots aquests arguments segueixen sent vàlids actualment, encara que les circumstàncies polítiques actuals, de crisi de la solidaritat i la cohesió europea, hagin portat al denigrant "heu de fer els deures" dirigit als governs endeutats i oblidant els ciutadans, veritables víctimes de les males decisions d'uns i altres.

I no oblidem el poder financer i dels lobbys de l'energia fòssil, que són realment els que manen al món actual.

Mentre esperem que els governs dels estats s'alliberin de l'esclavitud als mercats financers (posant en marxa d'una vegada per totes les taxes a les transaccions financeres, desmantellant els paradisos fiscals, etc.), des dels governs autonòmics, insulars i municipals podem fer polítiques realment innovadores per enfrontar la crisi econòmica i ambiental global. I la mobilitat és un dels aspectes clau.

Cal que els nostres polítics locals superin les seves baralles electoralistes i posin un marxa un diàleg sincer amb els ciutadans sobre aquest tema. Cal maduresa política per entendre que no és qüestió de color polític sinó de bona gestió; de comprendre que amb un bon model de mobilitat, tots hi guanyarem i especialment els més febles (infants i gent gran). I que, a més, com hem exposat, és una de les polítiques més anticrisi que es poden fer des d'aquí.