TW
0

Quan era molt petit, molt petit, molt petit, enmig de la calçada d'entrar a Ciutadella, davant la placeta des ses Palmeres, hi havia una espècie de tarimeta perquè la policia es pogués situar en un lloc alterós i tenir –així- una idea més global de la circulació; cal a dir que llavors, com podeu pensar, la circulació era escassa, al poble. Quan arribava el Nadal, l'Ajuntament solia aixecar l'arbre monumental en aquell lloc; pels fillets era una atracció de primera categoria, ja que ens pensàvem que era de ver. Durant els dies previs a les festes, la gent que volia deixava un present als peus de l'arbre, amb el pas dels dies es formava una muntanya de regals. Si no vaig errat, eren presents per la policia municipal, un dia desapareixien i ja està. Nosaltres, és clar, volíem ser policies. Quan vaig ser més grandet i vaig venir a fer feina a Maó, la nostra primera oficina de Cultura era contigua a la de la policia, on ara hi ha la d'Informació Turística. Els dies previs a Nadal, l'entrada a la policia també s'emplenava de presents dels ciutadans i de les empreses. Aquest costum, ja perdut, es relaciona amb el de la panera que les empreses solien regalar als seus operaris, no només era tradició la figura de la canastra, també semblava intocable el que anava dins: un parell de bòtils de vi, conserves, una peça d'embotit, un botilet de licor i les tres barres de torró: fort, fluix i de cremat d'ou. Però, d'on ve aquest costum? Com ja sabeu, l'Església Catòlica va situar el cicle de Nadal sobre les antigues celebracions paganes de la Roma. Els romans (supòs que no tots) celebraven l'entrada a l'any nou amb el regal d'una sportula als seus amics, en la senalla hi havia figues seques, fulles de llor i branquetes d'olivera, que eren símbols de salut i felicitat. De quina manera, aquell fet es recuperà per la cultura universal no ho sé. La veritat és que fins i tot em sona estrany relacionar-lo amb la molt antiga romana. El costum és antiquíssim, també al camp els missatges rebien un present per Nadal en una espècie de paga en espècies complementària. El costum de la panera ha sobreviscut amb més o manco fortuna. Enguany, les notícies són contradictòries: per un costat, ens diuen que institucions i empreses eliminaran la panera als seus empleats, però, per altre, les informacions afirmen que les empreses que comercialitzen les paneres estan molt contentes per la demanda que ja tenen.