Caritas recorda que les migracions són una oportunitat

Caritas sosté que les migracions constitueixen una oportunitat, tant per al país que els acull com per al país d'origen; fins i tot, en un context socioeconòmic tan complex com el que vivim. En aquests moments en què ens preguntem per la sortida de la crisi, té absoluta vigència el principi de "si no és de tota la persona i de totes les persones, no és veritable desenvolupament" (Populorum Progressio, Pau VI).

Dins de la crucial conjuntura actual, i al començament d'una nova legislatura, Caritas vol posar en valor la seva aposta per la construcció d'una política d'immigració que vetlli per a l'accés als drets fonamentals que el nostre marc legal reconeix a les persones immigrades, amb l'objectiu de prevenir la fragmentació i divisió de la nostra societat.

Per açò, reafirma la seva aposta per la construcció d'una política d'immigració que tingui en compte, de manera especial, aquestes tres propostes:

• Eradicar la vulnerabilitat i indefensió vinculada a la irregularitat administrativa dels immigrants a través de la posada en marxa de procediments d'arrelament i autoritzacions de treball provisional. En les actuals circumstàncies, és clau mantenir la figura de l'arrelament laboral, social o familiar (autorització temporal per circumstàncies excepcionals), que ara mateix constitueix l'única via per regularitzar la situació jurídica d'aquells immigrants que es troben al nostre territori en situació irregular.

• Desenvolupar propostes dirigides al tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers. Cal avançar en la clausura d'aquests centres per mitjà d'alternatives més eficaces, menys costoses i més beneficioses per a les persones i per a la societat. Recordem, a més, el retard de més d'un any que s'acumula ja en la redacció, proposta i publicació del Reglament dels CIES.

• Garantir una adequada protecció als menors no acompanyats, d'acord amb les recomanacions donades, entre altres, pel Defensor del Poble, com a subjectes de protecció per sobre de la seva situació d'estrangeria, així com un trànsit dins de la regularitat administrativa en arribar a la majoria d'edat que els posi a resguard de situacions d'irregularitat i de condicions de vulnerabilitat.

Volem encoratjar la ciutadania i els moviments socials que segueixin contribuint de manera eficaç i solidària en la construcció d'espais més integradors en les nostres ciutats i barris. Animem de manera particular a la comunitat cristiana perquè durant aquests dies d'Advent sigui davant la societat la veu que crida "el foraster no pernoctava a la intempèrie, tenia oberta la porta" (Job 31,31-32).

Ser inmigrante en España
Reflexió de l'Associació cultural boliviana a Menorca (ACBOLME)
Directiva de ACBOLME

Existen innumerables acuerdos y convenios suscritos en favor de los derechos y deberes fundamentales del ser humano, no importando su origen, credo, raza o color de la piel. No obstante, en la realidad parece solo importar el origen o mejor la nacionalidad de las personas, sin importar el aporte que brindan a la sociedad en la que residen, ya sea de manera temporal o permanente; sin tomar en cuenta la difícil situación que un inmigrante pasa desde el momento en que se ve obligado a dejar su país de origen y familia, amigos sólo con la única finalidad de mejorar su nivel de vida. En la mayoría de los casos hace todo lo posible por integrarse en su nueva comunidad; a pesar de todo, día a día vemos que vanos son los intentos, y que es y siempre será considerado por la mayoría de los autóctonos, un extraño venido de tierras lejanas, y por ende, culpable de todo lo malo que sucede en la comunidad.

El inmigrante es un ser humano al igual que otra persona con las mismas capacidades físicas, psíquicas y mentales, con los mismos derechos y obligaciones, sujetos a acatar ciertas normas de convivencia para integrarse.

Por ello, el inmigrante es un ser que ha venido en busca de mejores condiciones de vida para su familia. Pero no por eso toda la economía que obtiene envía a su país, también genera recursos económicos aquí mismo porque es el que más hace compras de víveres en supermercados cada semana, paga alquiler cada mes, aporta a la seguridad social, seguro de su vehículo, impuestos de casa y vehículos, préstamos hipotecarios y otros más.

Reflexionando un poco, nuestra pregunta es: ¿Quiénes hubieran habitado en esas casas vacías y se hubieran encerrado las 24 horas trabajando en una casa; si no hubieran sido los inmigrantes?