TW
0

Tenia alguns dubtes lingüístics a l'hora de fixar el títol. Al final he tirat tot cap dret, que és molt propi de la meva naturalesa poc donada a la perfecció. Ahir van arribar els reis d'Orient, a Menorca. Malgrat que el Centre Meteorològic anunciava alerta groga tirant a taronja, per alta mar i maregassa, els vaixells carregats de regals van poder amarrar a port. Des de fa més de cent anys, com a mínim, els pobles organitzem cavalcades per a donar major lluïment a l'arribada i per oferir la necessària majestuositat a la imatge d'aquells que tot ho poden. Record una experiència juvenil (fins i tot tenc documentació gràfica del cas) de quan amb els escoltes de Sant Jordi vam formar la comitiva de soldats romans que caminaven entre hebreus i filisteus. Per crear uns personatges més autèntics, anàvem amb la clàssica faldeta de centurió, i unes espardenyes catalanes. Aquell dia havia plogut tota la tarda. Els carrers de Ciutadella no són com els d'ara, sinó que hi havia bassiots de tamany considerable. Al final, tots vam plegar un me-mec de no dir. Però ens havíem de sacrificar i complir amb el paper. Us he de dir que llavors jo gastava bigoti com el de Pancho Villa, per tant em quedava un romà mexicà clavat. Ara hi van les filles, amb les carrosses que surten a rebre els reis quan arriben a Alaior. Na Nura ja ha superat aquesta etapa, que ara toca a n'Ona. Fa dies que estava il·lusionada i inquieta a la vegada. Per això els ulls li brillaven quan la vaig veure ben posada de pastoreta dalt la carrossa del naixement. Hi eren quasi totes les amigues, fins i tot vaig conèixer la que feia de Mare de Déu i que te nom de sortida de sol. Totes en el seu paper. La verge Maria sostenia entre els braços un ninó que era el bon Jesús. Una primera mirada em vaig inquietar. Ja l'havia vista abans, aquella mirada. Quan tornà pes Ramal em vaig fixar-hi un altre cop: jo la conec, aquesta mirada del bon jesuset. Vaig pensar que a la meva edat, tot allò no presagiava cap aparició mística, encara que alguns del PP ja preparen rogatives perquè escampi la crisi. Després la visita a l'altar, el discurs de l'alcaldessa, els globus que, segons he investigat amb interès, són una tradició local que deu tenir els cinquanta anys... Quan he tornat a casa m'he trobat el bon Jesús que me mirava. Clar, era una pepa de n'Ona. Per això aquella familiaritat... Ho he comprovat i puc afirmar que era dona. Quines coses, la cavalcada dels reis a Alaior ha tingut una bonjesuseta.