Transport aeri: Menorca i les Pitiüses no són Mallorca

El passat dimarts dia 10, la sala d'actes de l'Ateneu de Maó es va omplir d'un públic atret pel debat obert a propòsit de la situació del comerç insular. El ponent, Sr. Vicente Cajuso, va introduir la qüestió amb una acurada anàlisi de les carències i possibles expectatives del futur d'un sector fonamental en hores baixes. A judici de l'actual president de la patronal ASCOME, una millor formació laboral i la posada en marxa d'una estratègia política adreçada a combatre l'estacionalitat del turisme haurien de ser els pilars de la recuperació econòmica de la nostra petita societat.
Obert el torn de les aportacions, des de la sala es va sentir una veu assenyalant com l'illa canària de Lanzarote, un territori de característiques pròximes a Menorca, ens ofereix un significatiu exemple de com és possible compatibilitzar un turisme de sol i platja controlat pels touroperadors europeus amb una oferta alternativa basada en el foment de l'intercanvi cultural i la posada en vàlua del mediambient.
Retornant al nostre Mediterrani, cal recordar que Menorca, amb el cas excepcional de Formentera, és l'illa més despoblada de l'arxipèlag balear, tant en termes absoluts com relatius. Les xifres ens indiquen que la densitat menorquina de 133 hab/km2 és molt inferior a la que presenten Eivissa (205) o Mallorca (237), unes dades que ofereixen explicacions a la feblesa del nostre comerç insular i que només poden ser compensades per la continuada presència d'una nombrosa població flotant. Però, per desgracia, les estadístiques aeroportuàries ofereixen un panorama similar. AENA ens informa que l'aeroport de Menorca compta amb 2,5 milions de passatgers/any, en un volum que correspon a la meitat del realitzat a Eivissa i a una dècima part del suportat per Son Sant Joan, el tercer aeroport d'Espanya.

En aquestes condicions, on les companyies aèries imposen les regles sense entrebancs, l'economia menorquina sembla oferir la imatge d'aquell peix que es menja la pròpia cua, en una espiral perversa de continuat aïllament material i espiritual de la societat illenca.

Des dels anys noranta, quan el govern espanyol va signar els tractats europeus per l'alliberament del tràfic aeri, la manca d'atenció a les repercussions negatives del canvi de model sobre els arxipèlags ha estat una continuada font d'adversitats. L'incomprensible rebuig de l'administració central a les mesures establertes dins la nova legislació comunitària, que autoritza la intervenció estatal en les comunicacions d'illes i territoris llunyans o en procés de desenvolupament mitjançant les Obligacions de Servei Públic (OSP), és una de les causes de la greu situació que avui tant lamentem.

Així, si l'aplicació de les OSP a les rutes interinsulars de les Illes Balears, tant necessàries per a la cohesió territorial, ha esdevingut un assumpte que reclama una urgent revisió tarifaria, les connexions entre Menorca, les Pitiüses i la Península no fan més que empitjorar. En aquest sentit, tractant-se d'un mercat lliure, la baixa demanda condueix inexorablement a la reducció de l'oferta i a l'ofegament econòmic i cultural de la població de les illes menors.
Estem, doncs, en un moment crític on el benestar social depèn d'un conjunt de decisions polítiques que haurien de ser defensades pels nostres representants balears davant l'administració central de l'Estat. En paraules de l'actual President del Consell Insular de Menorca, "el transport aeri s'ha convertit en el principal problema illenc". Menorca i les Pitiüses necessiten amb urgència el reconeixement de la seva doble insularitat i la implantació d'unes OSP amb la Península que, no obstant, evitin la repetició dels errors del passat. És, per dir-ho amb claredat, l'hora de donar la passa definitiva.

Per això no deixa de sorprendre que el president Bauzá declari a la premsa de les Illes Canàries la decisió del Govern Balear d'incorporar Mallorca en una problemàtica que afecta exclusivament a les illes menors (1). Algú ha sentit mai una queixa pel transport aeri a un resident de l'illa gran? No seria més convincent vindicar un nou sistema de transport dins els paràmetres de la realitat? Cal continuar amb el sistema fraudulent i pervers dels descomptes als residents en perjudici d'una veritable continuïtat territorial a l'abast de tots els ciutadans?

Com ens ha dit el Batlle de Ciutadella de Menorca, "…en aquests moments és quan un polític que vol servir (en lloc de ser servit) ha d'oposar-se encara que perfori les naturals directrius d'una formació política o d'una administració superior. El bé d'una població no pot quedar relegat per davall de certes disciplines que a vegades pensen en clau política i no en clau ciutadana"(2).

Caldrà, per a tant, donar la màxima atenció als propers esdeveniments.
–––
(1) Diari Menorca, 13/01/2012.
(2) Diari Menorca, 17/01/2012.