Retallades alternatives

El Govern de les Illes Balears, amb José Ramón Bauzá al capdavant, ha decidit retallar dins àmbits fonamentals com ara la Sanitat o l'Educació. Al cap i a la fi, el descens del pressupost de la comunitat suposadament autònoma de les Illes Balears ha estat relativament homogeni, i ha afectat de manera semblant àrees que des del meu punt de vista resulten fonamentals (no rebaixables, per tant) i àrees que es poden rebaixar sense que això provoqui cap daltabaix a la societat.

Com a filosofia general, a més de considerar necessària una contenció de la despesa pública, també particip de la idea que s'ha d'aprimar l'Administració. Particularment, consider més eficient una administració més reduïda però ben preparada i qualificada que no una administració "napoleònica", com la que s'ha implantat a la nostra part del món (més a uns llocs que no a d'altres, certament, perquè, en aquest punt, tampoc no totes les realitats són comparables).

No dubtem, emperò, que es pot retallar a partides diferents de les que ha escollit el Govern de les Illes Balears. I, per descomptat, que no fa falta per res que les retallades siguin homogènies i afectin de manera similar tots els àmbits. Alguns d'aquests àmbits no formen part de la competència del Govern de les Illes Balears, però els seus membres poden negociar amb instàncies competents per, com diria el president, "remar en una mateixa direcció". Dins aquestes partides retallables, hi inclouria la Casa Reial, l'Exèrcit, la diplomàcia espanyola, la projecció exterior de la cultura hispànica, o la subvenció a símbols de l'Estat (o de la Comunitat Autònoma), especialment dels més elitistes. Amb una bona retallada per tots aquests cantons, segurament ja no faria falta carregar l'austeritat fins a límits pràcticament insuportables sobre la sanitat i l'educació. I la societat, en general, podria desenvolupar-se molt més dignament del que ho farà d'ara endavant.

Per aprimar l'Administració, s'hauria de tendir a la finestreta única i evitar la duplicitat de competències. Així, per exemple, no s'entén que existeixin ministeris al govern de l'Estat que no tenen competències (perquè estan transferides a les comunitats autònomes), ni funcionaris que treballin a aquests ministeris. Què hi fa, un Ministeri d'Agricultura, o un Ministeri de Cultura, al Govern de l'Estat? I com és que els funcionaris d'aquests ministeris sense competències no són transferits a les administracions que sí que en tenen? (Evidentment, per aquí, l'estalvi en despesa pública també podria esdevenir molt considerable. I el que s'estalviàs en elements inútils es podria invertir en qüestions més útils per a la societat).

També constituiria un acte d'austeritat de primer ordre el fet de treballar per millorar el finançament autonòmic, de manera que les Balears, en comptes de contribuir a fer que tots els nens de determinades autonomies espanyoles tenguin tots ordinadors a l'aula, poguessin contribuir a mantenir el nombre de professors necessaris. O a mantenir programes totalment necessaris per als reequilibris imprescindibles dins el sistema educatiu, en comptes de gastar-los en alegries que, inexorablement, sempre ens queden a cinc-cents quilòmetres de distància (com a mínim).

Mentre no es faci un esforç per reequilibrar les nostres balances fiscals, no veig que el Govern tengui autoritat moral per escanyar el sistema sanitari o l'àmbit educatiu. Ni que sigui decent que ho faci. Remem tots en una mateixa direcció: i, si pot ser, no directament cap al precipici.