El transport aeri ofega Menorca (i les Pitiüses)

La plataforma menorquina es va presentar a Eivissa com una entitat de la societat civil que té com a finalitat donar suport als nostres representants polítics perquè puguin fer força a Madrid, davant el Ministeri de Foment, per millorar les connexions de Menorca amb la resta de les illes i amb el continent. Denuncien, sobretot, el centralisme de l'aeroport de Son Sant Joan dins la xarxa d'aeroports de les Illes Balears i la indefensió que això genera per al desenvolupament econòmic i social de Menorca (i de les illes Pitiüses).

Les reivindicacions de la plataforma menorquina responen a un elemental sentit comú: es demana que s'estableixin determinats vols i determinades línies com a servei públic (recorden, per exemple, que la línia Almeria-Sevilla, per dir alguna cosa, ha estat declarada de servei públic, o que les illes de Còrsega i de Sardenya en tenen una pila, de vols que són declarats servei públic). Això implicaria que no se'n podrien reduir les freqüències d'acord amb la quantitat de passatgers, sinó que s'haurien de mantenir. Tampoc no sembla una reivindicació tan forassenyada, si tenim en compte que hi ha aeroports sencers (com el de Ciudad Real o el de Castelló de la Plana) que no tenen vols, almanco en aquesta època de l'any, o línies d'AVE que a penes porten passatgers.

Així mateix, reivindiquen una tarifa plana de trenta euros entre illes, independentment del lloc de residència de les persones que comprin el bitllet. El raonament també resulta elemental: si es fan descomptes importants per als residents, però això fa pujar el bitllet d'avió, i aquest resulta molt car per als visitants, la gent no es desplaçarà entre illes quan véngui a visitar-nos. Com a exemple, posaven que, sense tarifa plana, la declaració d'interès públic de determinades línies, a Sardenya, va suposar un encariment dels vols. És el que passa entre nosaltres, si no s'estableix una tarifa plana, barata i assequible a tothom.

Els membres de la Plataforma també reclamen que el Ministerio de Foment reparteixi de manera equitativa les ajudes entre els tres aeroports de les Illes Balears, i que no se'n quedi una part desproporcionada l'aeroport de Son Sant Joan. Crec que les propostes de correcció de les assignacions també entren dins les línies del més elemental sentit comú.

Des del meu punt de vista, emperò, la Plataforma no ataca alguns dels problemes fonamentals (en part posats de manifest per diverses intervencions del públic, entre les quals el del president de la Patronal hotelera d'Eivissa): la manca de pes polític de les Illes (en general, i de cada illa en particular), la distorsió que suposa l'existència d'un organisme centralitzat com Aena en la gestió dels aeroports (aquest tipus de gestió, a estats mitjans o grans de la Unió Europea només existeix a Romania i a l'Estat espanyol) o la manca de capacitat de decisió dels consells insulars o del propi govern de les Illes Balears en la gestió dels aeroports de Mallorca, Menorca i Eivissa.

El pes polític de les Balears no es pot corregir pel cantó de la demografia (tenim la demografia que tenim i no alterarem substancialment la correlació en els pròxims anys), però sí que es podria corregir alterant el mapa polític. Un dels elements que fa que les Canàries tenguin més pes polític nosaltres és, ben clarament, l'existència, al costat del PP i del PSOE, d'una tercera força política, Coalició Canària, que representa la voluntat autònoma d'aquelles illes. No tenim cap força política amb el pes de Coalició Canària que pugui vetllar pels interessos de les Illes Balears. Malauradament.

La cogestió dels aeroports, d'altra banda, constitueix una necessitat de primer ordre. Des del govern de l'Estat diuen que els aeroports espanyols no han de competir entre ells. Perquè funcionin ha de ser exactament a l'inrevés: s'ha de deixar via lliure perquè Barcelona o Palma competeixin amb Barajas. I perquè aeroports mitjans com el d'Eivissa puguin dissenyar les seues pròpies estratègies. Per això, s'ha d'anar cap a la cogestió aeroportuària, en què hi participin el govern autonòmic, els consells insulars, els ajuntaments, els agents socials implicats, i perquè hi comenci a tenir un paper important la iniciativa privada.

Malgrat el fiasco d'una burgesia catalana i una classe dirigent (política i econòmica) balear que han deixat caure la que havia de ser la nostra companyia de bandera.