L’exili a Mèxic

Demà tindrem Artur Parrón a Menorca. Vindrà per donar una conferència al Cercle Artístic, una conferència sobre l'exili balear a Mèxic. Artur és eivissenc, llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la UB, i ha treballat principalment el tema de la guerra civil a Eivissa i a Formentera, així l'exili balear a Mèxic. Per aquest darrer treball, Artur va poder fer feina sobre el terreny, ja que entre 1997 i 2004 va viure a la ciutat mexicana de Puebla i va treballar en la seva tesi sobre l'exili republicà espanyol. Una part d'aquesta feina es va publicar després per Documenta Balear. I és un llibre realment magnífic. L'autor, a través de fonts de primera mà com els arxius històrics de l'Ateneu Espanyol a Mèxic, el General de la Nació, i el d'entitats com la CTARE o la JARE, d'ajuda als refugiats, ha pogut documentar aquestes ressenyes biogràfiques que formen el cos del llibre. I amb els arxius, la paraula, ja que va poder entrevistar a protagonistes directes de l'exili o a familiars molt pròxims, testimonis de la seva pròpia història. Amb tot aquest bagatge, l'autor ha fet una espècie de diccionari d'exiliats balears a la república amiga de la república. Són vint-i-nou mallorquins, quinze menorquins i nou eivissencs. Més de cinquanta refugiats, alguns amb les seves famílies, que van començar la seva segona vida en una terra nova. En el cas dels menorquins, que són els que m'han interessat en el marc del projecte en què estic embarcat, Parrón ofereix abundosa informació, en molts casos valuosíssima informació que ens posa sobre la pista d'aquelles vides que un dia es van perdre enllà l'Atlàntic i que encara avui tenim el deure de retrobar. Entre l'exili menorquí a Mèxic hi va haver figures com Leopoldo Cardona, Liberto Callejas, Ruiz Ponsetí, Vicenç Guarner, Ignasi Ponsetí Vives, Joan Comas Camps, Francesc Carreras, eminències de la ciència i de la cultura que van haver de refer-se lluny de la pàtria. És cert que trobem republicans menorquins per tot el continent (Estats Units, Canadà, Uruguai, Cuba, Equador, Costa Rica, Veneçuela, Argentina, Colòmbia, Xile), però sense mena de dubte el Mèxic de Cardenas va ser la nova pàtria per a molts d'ells. La vinguda de Parrón és una oportunitat per a posar de relleu la significació d'aquell episodi de la nostra història.