Forma Nou

PAGESOS
En Guillem de Matxani mos ha facilitat el catàleg de vivències, pesqueres i tanques de Forma Nou, que s'estenen d'un poc més amunt de les cases fins la vorera de la mar i la cala des Canutells. En Guillem va néixer a Cotainet l'any 1936, lloc que els seus pares, Perico Goñalons i Maria Gomila, van menar 24 anys, com també Forma Nou i més endavant sa Dragonera. Quan es casà, en Guillem es va fer càrrec de Matxani Gran, d'on li quedà el sobrenom. De Matxani passà a Malbúger Vell, que les cases antigues van desaparèixer amb la pista de l'aeroport de la carretera de Sant Lluís, finalment, i fins a la jubilació, van estar a Can Segó d'Endintre, devora Llucmaçanes.

La trajectòria vital dels nostres pagesos ens aporta valuoses informacions. Joana Pons Gomila, la dona d'en Guillem, és nascuda a la Sínia des Coniet, una de les moltes del voltant de Maó, a ponent des Cós de Gràcia, on avui existeix el camp de futbol i unes coves que eren el boer de la sínia, en temps de la guerra molta gent s'hi refugiava dels bombardejos aeris. La façana que resta dreta i nua al cap de cantó dels carrers Costabella-Albertí és de les cases d'aquesta Sínia.

SEMENTERS I PESQUERES
La família d'en Guillem va fer sis anys a Forma Nou, entre 1947 i 1953. Eren nou a taula: pare, mare, cinc fills i dos missatges, quina diligència per donar menjar a tothom a un lloc que no era especialment bo. De missatges recorda en Pepe Caramuixa, en Jaume Cardona i en José de sa Pista, de Sant Lluís. Tenien 6 vaques, 50 benes, 10 cabres, 4 truges, a més dels corresponents mascles reproductors: brau, mardà, boc i verro.

Amb dues colles llauraven i sembraven blat, ordi i xivada, encara que una llebetjada podia cremar el conradís més proper a la marina, però tampoc no tenia redossa pel nord, una tramuntanada també s'ho enduia tot. Abans d'en Perico Gonyalons, menava Forma Nou el mercadalenc Llorenç Ametller, l'avi matern de Llorenç Gomila, el mateix que les darreres festes de Sant Climent tornà ser "caixer batle". Curiosament, unes quantes dècades abans, en Guillem, juntament amb en Pedro des Casino, en Jaume de Binimaimut, en Fermín de Biniati d'en Bili i algun altre, havien estat els precursors de la qualcada a Sant Climent.

L'any 1953 es va fer l'estim de Forma Nou, en sortia en Perico Goñalons, hi entrava en Joan Villalonga, que provenia de Son Albertí (Alaior).

A les tanques properes al boer es van efectuar diferents innovacions. Quan hi estava la família d'en Guillem es van fer nous la païssa i el boer, amb la intenció d'augmentar el nombre de vaques. Més endavant es va plantar l'hort, i damunt l'any 1956 el regadiu al Pla Gran i Pla Petit, en aquest projecte hi van participar activament uns quants santlluïsers, els picadors Llorenç "Pau" i Joan "Taa" van aprofundir l'antic pou de torn, mentre que el paredador Gornés va construir el safareig, d'amplis murs de pedra seca, amb prou ofici per no va perdre mai.

Aquests plans són els darrers reductes de Forma Nou amb indicis d'activitat agrícola. La resta del lloc ha estat absorbida per les urbanitzacions turístiques i residencials. A la Tanca des Pont, on hi havia un pont llarg de pedra seca i sostre en volta, avui hi ha pistes de tennis.

ES CANUTELLS
Feim un repàs de les pesqueres d'aquesta vorera, baix de la marina de Sargossam, trobam sa Falconera. No gaire enfora per ponent passam la mitgera amb Forma Nou per arribar al racó des Pouet, on hi havia un pou que hi poaven pel bestiar a les seves piques, que qualque malanat va rompre i tirar dins el pou. En aquesta raconada s'hi havien desembarcat més de dos viatges de contraban, amagat dins els secrets de la marina del seu darrera. Més endavant ve es Castellar, l'important jaciment arqueològic, i davant seu la pesquera del mateix nom, amb un forat on fermar la corda per baixar-hi; a la dreta hi ha na Quatre Rals i a l'esquerra es Porradellar. Passarem es Cap Gros, les coves des Maresos, el Racó de s'Olivarda i finalment podrem temptar les oblades a la pesquera des Cavall, que ens obre la cala des Canutells, amb la raconada des Macaret i la cala amb el "riu", l'arenal i les coves.

La tradició oral ofereix dos possibles orígens del topònim Canutells: dels "canals o canutells" dels barrancs que hi desemboquen o bé dels dos "calotells" que la conformen. La interpretació del lingüista Joan Coromines s'atraca més a la segona tesi, amb la primera "l" dissimulada en "n".

Segur que molts heu baixat per l'escala traçada damunt les antigues coves. En Guillem ha sentit contar que la van picar entre uns quants pescadors, com en Llorenç "Betzigo" i l'avi de qui subscriu, el ferrer santclimenter Pere Sintes Gomila. Abans només es podia davallar pel viarany de tramuntana que passa arrapat al penyal fins la Cova des Pescadors. El camí de carro de darrera el van obrir en Guillem i el seu conco en Quicus.

A la depressió que aboca a la cala hi conflueixen diferents barrancs i fins a cinc llocs. Formet Nou no arriba dins el barranc, però una punta pren contacte amb el Camí de Cavalls, per un portell pel que entrava l'antic camí de tanca que duia de Sant Climent as Canutells. Cogó o Cogolló Petit guaita damunt el barranc, fins i tot hi té un hort petit a dintre, avui cobert de rama. El barranc de Santa Ponça, amb uns oms remarcables, baixa per tramuntana fins un penyal vermell i el canyar de més endins, que un dia va vendre a Binicalaf Nou, lloc del ponent de la cala i de cases alteroses cap a la marina, a diferència dels llocs "vells" es devien construir tan a prop de la mar quan ja no hi havia perill d'atacs corsaris.

Forma Nou abraçava tot l'arc de costa que es tensa de la mitgera de Sargossam fins el fons de la cala, inclosa la platja i el prat posterior. Antigament, la mitgera entre aquest lloc i Binicalaf Nou, com a tantes cales, la marcava el torrent de llit era variable, fet que originava discussions. Llavors van fer una paret a ponent de l'arenal que passà a ser mitgera definitiva.

Forma Nou era de Joan Mir, fins que entre 1947/50 el comprà Ernest Fèlix, fabricant maonès de bijuteria. Llavors es va netejar el prat de darrera l'arenal, per conrear-lo, i fer una paret per separar platja i hort. On ara hi ha el canyar hi sembraven monyacos i guixons, que no anaven mancats d'aigua gràcies a la font vigorosa que tot l'any proveeix el riu. N'Anniteta Cerdà, filla del pescador "en Miquelet", encara recorda la festa celebrada uns anys a l'estiu, es posava un tronc d'om a la punta des Macaret i es feia el joc des capellet.

FRANCE VOILE
De feia generacions, les coves de la cala –que d'estona només eren quatre– acollien els pescadors, les seves barques i ormejos. Damunt la cala s'havien aixecat fins a vuit casetes, la majoria de santclimenters, encara que el terreny era del propietari del lloc.

Una de les poques iniciatives turístiques franceses a Menorca va trencar un poc traumàticament aquesta harmonia; damunt el 1962 s'hi va instal·lar el Club France Voile encapçalat per un grup de "pied-noirs" (sortits de la independitzada colònia francesa d'Algèria): Debussy, Neptune, Gérard, Michèle, Jacques (el cuiner), una japonesa i un parell d'empleats menorquins. L'any 1964 tenien una escola de vela en aquesta cala amb vint-i-tres snipes, dues llanxes ràpides i més de dos centenars d'esportistes nàutics, el capellà de Sant Climent, Xavier Moll, hi arribà a celebrar missa amb sermó en francès. De la seva cuina, menjador comunitari i petits apartament de construcció molt precària ja no hi queden vestigis dins l'actual urbanització.