Formet vell

En el primer capítol vam destacar l'enfront partit de color vermell terrós de les cases de Formet Vell, restaurat fa ben poc. Les estances "del senyor" ocupaven la planta noble del primer pis. Els pagesos usufructuaven la planta baixa, amb entrada per la porta central, i escala independent als porxos. A ponent hi ha el forn de pa. A tramuntana un edifici exempt conté les dues bugaderies adossades, dels pagesos i dels senyors. A llevant hi ha un pujador, que llavors era més alt.
El jardí deixa endevinar la pretèrita magnificència, avui un poc aigualida pel pas de temps i d'alguns "vàndals" que van destrossar les figures que lluïen damunt les fonts, que el nostre guia ha vist en ple funcionament dins els jardins que un parell de capvespres per setmana rebien les atencions del jardiner, en Guillem de Son Serp.

Formet Vell no arriba a la mar, està encaixonat entre Formet Nou, Forma Vell i Forma Nou. Destaquen els seus recursos hídrics, amb set cisternes: una dins les cases, que hi poaven de la cuina dels senyors i de la planta baixa; la d'entre les dues bugaderies, compartida també; la de davall la terrassa que precedeix el jardí i aportava el reg per nivell; la situada enmig del jardí; dues més baix del boer, una de les quals arreplegava l'aigua de les seves teulades i la retornava a les abeurades; i finalment la del boeret de baix, de murs gruixats de pedra seca, excepte el marès de l'arc d'entrada i la columna central, el sostre és de canya i teules. També compartia dos pous de torn amb els llocs veïns, a les respectives mitgeres de Forma Vell i de Formet Nou, cada lloc hi poava amb la seva bístia.

PAGESOS
Entre 1958 i 1967 els pagesos amitgers de Formet Vell van ser en Domingo Martí Pons i n'Anna Cardona Pons. Per en Domingo va ser el primer lloc "amitges", després d'haver treballat de carreter as Migjorn, al prat de son Bou entre arròs i sangoneres o amb una màquina piconadora vora l'atalaia de Torelló.

La seva va ser una família prolífica, que hauria arribat als setze descendents directes si no ho haguessin impedit els avortaments naturals i alguna mort prematura. Ara són nou germans: Joan, Jaume, Domingo, Margarita, Lluís, Nando, Eugenio, Anna i Manolo, tres d'ells nascuts a Formet Vell. El nostre guia ha estat en Joan Martí, el major.

Abans el menava en Xec Seguí, pare d'en Joan de Mussuptanet. Després de la família Martí Cardona entrà a Formet en Miquel "s'Hortolà", de Sant Lluís. Actualment, i de fa 22 o 23 anys el mena en Tomeu Pons, de Mussuptà de Baix, qui conrea els plans, bastant nets i sense enderrossalls, a diferència d'altres. Sembra ordi, xivada i enclova, a més de tenir-hi un bon ramat de bens i ovelles.

Devers l'any 1967, la família d'en Domingo deixà Formet Vell per instal·lar-se a Capifort, del mateix propietari, un lloc molt més gran però on vam passar molta pena. La tanca de "s'Estany", d'unes 60 quarteres de sembradura, la llauraven dues colles durant dies. Per pujar la costa cap a l'era i les cases, amb les bales, havien d'enganxar dues bísties, i just donava temps a fer dos viatges al dia. Munyien quaranta vaques a mà.

EL LLOC
Formet Vell no té barrancs i l'elevació més pronunciada és l'ocupada per les cases, que al seu voltant tenen pedreres i algunes coves més o menys naturals, qualcuna amb palladores a dintre. És el lloc més planer i millor d'aquesta contrada, si plovia un poc.

Empraven colla i mitja per sembrar blat, ordi i els altres cultius. Al principi tenien cinc o sis vaques, al final van arribar a les nou o deu, i el brau. Cada setmana duien el formatge amb el carretó a sa Formatgera, encara a la costa de Can Doga.

Mentre els fills van ser petits van tenir missatge: Tòfol "Pons Fabioler", Miquel de la Florida, Vicent "Bronzo" (mort fa deu dies). Quan van prescindir del missatge també ho van fer del cavall pare perxerot, que només es deixava tocar per l'amo. Va ser dels primers llocs de la zona a tenir màquina de segar amb bístia. L'era enrajolada i la seva caseta es troben a migjorn dels jardins. D'al·lot, en Joan hi va veure batre a potes, després ho van fer amb la màquina des Xecos, grossa i que havien de pujar escales, més endavant hi anà la d'en Rafel de la Cova.

Cada any pintaven les cases en Toni "Garrigueta" i en Pepe "Fuguet", de Sant Climent, que també van fer de nou el sostre de canyes del boer, encara en bon estat avui. Canyes que van dur de l'estancieta des Pontarró, del mateix senyor.

De figueres, paretjals o de coll llarg blanca, n'hi havia arreu de disperses, una era devora el forn de calç, que conserva l'olla en bon estat, però on més abundaven era dins el Pla de ses Figueres, pròxim al boeret. Una vegada que venien carregats de paners de figues, en arribar on es remolcaven les eugues, l'ase no pogué resistir la temptació i es va bolcar, pertot hi havia figues. Les assecaven sobre canyissos damunt la paret del pati. També damunt canyissos, assecaven tomàtics grossos, que esmitjaven i col·locaven cap amunt amb un polsim de sal. De les figues també produïen figat que en tenien per tot l'any, com de tomàtics i figues seques.

Els tomàtics, com els melons, síndries o ciurons, eren fruit de l'estivada que cada any sembraven dins sa terra vella, el sementer que havien de sembrar de blat o ordi la tardor venidora.

En el boer he comptat fins a nou arcs –prop de la meitat tapats­–, incloses les estables del cavall i les eugues i dues païsses. En el recorregut per les tanques passam per sa Terra Nova Gran i sa Terra Nova d'Enmig, on d'unes antigues oliveres de grans soques, de vegades en salaven olives. En Sis Portells era un corralet en el que confluïen les parets radials de sis tanques, amb sis portells de pas cap els tres sementers. Més avall trobam dues barraques de bens, una d'elles –de quatre cossos– parcialment esfondrada i reconstruïda fa un parell d'anys.

A l'extrem de ponent, Tanca de ses Portes, de més enrere existien unes portes de llenya a la mitgera amb Forma Nou, que a l'estiu s'obrien per donar pas als senyors de camí cap a la cala des Canutells, els anys seixanta encara es conservaven davall el boer.

RECORDS D'EN JOAN
Als nou o deu anys Joan Martí començà a manejar l'arada de foc (d'una bístia), que servia més que res per sembrar patates, però quan trobava una roca era massa petit per gosar alçar-la amb les mans, me posava es mantí damunt s'espatlla per alçar-la. La de colla no l'hauria emprada perquè no podia amb el jou. Les pedreres es cavaven a càvec per sembrar patates primerenques, ja que no hi entrava una bístia. Dins una, un mandariner feia mandarines molt bones. La més propera al boer, en Joan la solia sembrar "per ell".

Darrera Formet Vell, sempre amb son pare, van passar per Capifort, Binibèquer Vell i es Puig Menor, també a Favàritx. Després en Joan treballà amb màquines excavadores amb en Fede "Parot", Toni Seguí i Antonio y Diego. Entremig també s'enrolà amb les barques del bou "Estrella de Figueres" i "Rosa Santa". Però encara recorda amb un deix nostàlgic quan armaven unes quantes lloses pels tords i les titetes abans d'anar a escola a Sant Climent, que n'hi tocà pocs anys, i es trobaven els al·lots de Formes, Binidalinet o Binidalí Vell devora l'entrada de Forma Vell; o aquells sopars d'hivern que ajuntaven la gent d'aquell tros a Binidalinet, Forma Vell, Formet Nou, Formatell o dins l'entrada gran de Formet Vell per fer qualque vega de tords.