Esmorzar amb diamants

En tenia prou amb la primera escena de "Desayuno con diamantes", la vaig veure en castellà, per saber que sí, d'il·lusió també es viu. La il·lusió que ens brinden les coses belles i les més belles encara que tenen el nom propi de l'art. Si Holly pogués viure a Tiffany's està convençuda que seria feliç, o no, perquè la seva tempesta és bastant més profunda que la meva superficialitat. Jo en tenc prou amb els dos diamants que porto a diari a les arracades que em van regalar els meus estimats avis quan em vaig casar. I en tenc prou en saber que sempre em quedarà el mostrador de les arts més belles per trobar-hi la felicitat que brinda el veure's de cop omplerta per la glopada que han digerit generosos els artistes, els de qualsevol vessant, els escriptors i els seus magnífics llibres per somiar; els pintors i les seves pintures on un pot naufragar; les escultures amb les que omplir el buit que se'ns genera a dins; les arquitectures, que no se'ns oblidi, en les que poder respirar. Respirar, assaborir, digerir la vida a través de la creativitat, encara que sigui la dels altres.