Vaig arribar a Venècia un vespre fred i humit del febrer de 19... Un cop establert a l'hotel, un vell palau gòtic, vaig allitar-me de seguida, amb la intenció de matinar l'endemà: volia visitar la piazza San Marco abans que els turistes arribats de terra ferma l'envaïssin. Al matí, en sortir de l'hotel, em va embadalir trobar-me una ciutat emboirada, lletosa, fantasmagòrica, irreal. Mai, en cap visita anterior, no havia vist Venècia així; només en fotografia. Quin privilegi, ara, poder-ne contemplar esfumats i pàl·lids els seus canals, les seves cases, els seus palaus. Vaig dirigir-me a la piazza i vaig passejar-hi pausadament per dintre i fora dels pòrtics i per davant de les façanes del palau ducal i la basílica de San Marco. A continuació vaig pujar a un vaporetto, camí d'un d'aquells barris populars en què els turistes escassegen.
Boira veneciana
15/03/12 0:00
También en Opinión
- Retenciones en la carretera general de Menorca por culpa de un tren turístico
- Un conductor ebrio y con el carné caducado se empotra contra una mediana de la Ronda Sur
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- La menorquina, una víctima «desamparada» y «humillada»: las claves de la dura condena a la manada de Palma
- Crece la plantilla de la Policía Local de Maó con cinco nuevos agentes
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.