El silenci de les carreteres

La combinació de més hores de llum i de més hores d'escalfor, desperta tot un tumult de reaccions a la natura, que fa que es posin en marxa una incomptable legió d'espècies. Alguns ocells ja fa setmanes que han arribat del seu viatge anual i han aconseguit, una vegada més, creuar el llarg tram de mar entre el nord d'Àfrica i Menorca. Marquen el territori amb cants i vols i prest hi haurà els primers ous al niu.

A les basses i torrents també hi ha postes, però ben diferents, de granotes i calàpets. En alguns indrets ja s'hi veuen capgrossos. Les sargantanes també prenen el sol, així com les tortugues i les serps. Els eriçons comencen a sortir dels seus caus d'hivern. I tothom té molta gana.

Després de mesos de dejuni o havent d'alimentar les boques de totes les cries, cal trobar aliment ràpid i bo. Per respondre a aquestes necessitats extraordinàries d'alimentació, s'activen també una gran quantitat de plantes, que ofereixen el teixit nutritiu de les seves fulles o les delícies de les seves flors a milions d'abelles, erugues, papallones, escarabatets, formigues, caragols i d'altres criatures sorprenents... que seran la base per alimentar els animals més grans que abans hem citat.

Les flors ornamentaran les voreres dels camins i també les carreteres, que s'esquitxaran de colors. Del blanc de la caramuixa, del blavet de la vinca, del groc del trèbol femella, del rosat de la corritjola, del vermell de l'enclova, del violeta del petit safrà. Tantes i tant diverses, que molts turistes pensen que s'han sembrat expressament a les voreres.

Ara hi ha més flors que fa uns anys a les carreteres de Menorca. Des de que es va començar a controlar la vegetació amb maquinària que sega, la vegetació alta s'ha retirat cap a les parets (fent la positiva funció de fer creuar els ocells a més alçada, i així disminuir la gran mortalitat produïda pels cops dels vehicles) i ha deixat més espai a les plantes de port petit, que disposen d'un espai sense competència per rebre el sol i florir amb entusiasme.

Aquesta meravella natural, aquest atractiu especial de les vies de Menorca, pot quedar de nou en seriós perill si es tornen emprar els herbicides a les voreres de carreteres i camins. El poc coneixement dels efectes, la poca consciència, o ves a saber quins altres motius, provoquen que alguns responsables públics vulguin emprar de nou aquests productes tòxics, que deixen després una vegetació ennegrida i un paisatge abatut.

Tot i que el problema principal no és el paisatgístic. La toxicitat d'aquests productes afecta tota la gernació d'insectes i animalons que comentàvem abans, que estan a la base de la xarxa tròfica natural. Molts d'aquests animals moren directament després d'una fumigació. D'altres, queden enverinats. El cicle de vida es romp. Els productes persistents arriben als torrents o als aqüífers i, qualque dia, s'instal·len als organismes humans.

Segons el Pla de Carreteres, entre les vies primàries i secundàries, Menorca té 170 quilòmetres de carretera. Si es fumiga a cada banda, estem parlant de 340 quilòmetres amb producte tòxics i encara ens faltaria afegir els camins municipals.

En 1962, la biòloga Rachel Carson va publicar el llibre "Primavera silenciosa", que es considera com un dels millors referents per entendre el problema dels pesticides que s'enllacen en les cadenes tròfiques i provoquen efectes secundaris indesitjats. De moment, amb silenci i coincidint amb la primavera, l'equip de govern del Consell Insular acaba d'eliminar la prohibició d'emprar herbicides a les carreteres, malgrat era una recomanació expressa de la declaració de Reserva de Biosfera de 1993. Hem tornat 19 anys enrere.