TW
0

E m temo que en aquesta qüestió estic tot sol contra el món. Qui m'ho hauria de dir! Escriure per enfrontar-me públicament amb la resta de mortals...

A primera vista, l'assumpte sembla del tot intranscendent però té més tela de la que aparenta. Es tracta dels segons carrils per avançaments a la carretera general i la dèria que té la practica totalitat dels conductors per accelerar quan hi arriben.

En milers d'ocasions he seguit a algun cotxe que anava a 70 kilòmetres per hora esperant avançar-lo en ser al doble carril, però en arribar-hi el conductor trepitja el gas com un maleït i es posa a més de 120 en un tres i no res.

Si només m'hagués passat una vegada callaria, està clar. Però és que cada vegada estem en les mateixes. I em pregunto per què els ciutadans més calmats es contagien de la síndrome Fernando Alonso en els dobles carrils.

Això es pot explicar quan hi ha vehicles lents per sobrepassar però quan no hi ha ningú, quin sentit té donar gas?

I amb aquestes acceleracions els únics que hi guanyen són els de les benzineres, la Hisenda del senyor Montoro i, a partir del primer d'abril, els hospitals de l'honorable Bauzà, que seran així de dalt de tot.