Amb descompte de resident o sense?

El nostro espia s'havia disfressat de jubilat en vaga de fam per la dignitat i passava les hores al sofà del conseller. En conseqüència, tota la gent del govern el ben veien, però simulaven que no. Comprendran que, per a un espia, és una situació ben xocant.

I allà continuava avui mentre el conseller de la cosa intentava entendre els pressupostos que mos ha regalat amb tant de carinyo en Racoi.

– Malos de leer sí que lo son (que es pensava que volia dir: "Mals de llegir, sí que ho són") –es va sincerar el conseller de la cosa, després d'hores d'intentar interpretar els guarismes sense aconseguir-ho.

– Ja mos ho havien dit, que no serien bons d'entendre –va respondre na Socorro, l'assessora–. Com que han tingut tant de temps per covar-los, fins ensoldemà de les eleccions andaluses... han quedat que semblen una mona de Pasqua, de tan enrevessats.

– Que per cert les heu perdut, les eleccions andaluses! –va exclamar na Nataixa des de l'altra extrem de la sala, mentre amb les mans feia veure que tocava unes maraques.

– Tu sempre vam si podem fer mal, eh? –es va lamentar na Socorro mentre es mossegava el morro de baix de tanta irritació.

– Yo diria que aquí hay arte de birlibirloque (que en el llenguatge castís de l'homo volia dir: "I jo diria que els nostros mos estafen") –va continuar el conseller sense deixar de mirar els pressupostos–. Estan pensats per passar el mort a les autonomies –va afegir, mentre mirava a banda i banda, no fos cas que el conseller Prim el sentís i l'enviàs per les escoles a retirar llaços de dol lingüístic, que ja no es respecte ni el dret a manifestar la identitat.

– Açò què vol dir, conseller –va demanar na Socorro ben retgirada–, que amb aquests pressupostos, és a l'administració més propera, que mos tocarà passar-les magres?

– Es claro (que es pensava que volia dir: "És clar") –va respondre el conseller–. Tantes vegades mos han fet dir que la culpa del dèficit era de les autonomies, que la gent s'ho ha acabat creient, i ara el gobierno les pot escanyar sense escrúpols i viure ell ben ample prenent cafè amb n'Àngela la Prussiana.

– A jo no, que no m'enganaven –va intervenir na Nataixa, a qui avui havien posat com a feina comptar quants de fulls, un per un, cabien dins les fotocopiadores–. Jo ja ho sabia que les autonomies eren responsables de la sanitat i l'educació, i de la majoria de prestacions socials... I que solament representen el 18% del dèficit de l'Estat!

– ¡Muchacha! (en realitat volia dir: Nataixa!) –va exclamar sorprès el conseller– Tu sempre per enmig i escoltant les coses que no has de sentit. Idò has de saber que el nostre líder, en Recoi, mos ha fet uns pressupostos que faran tronar.

– Sí –va continuar na Nataixa, que ja anava embalada–. Sobretot tronar d'alegria els defraudadors, que pel mòdic preu d'un 10%, ara ho podran tenir tot en regla! Si és la repetició de la història de les cases sense llicència!

– Has de pensar que les coses estan molt malament –va intervenir na Socorro, recuperant el seu paper de centuriona de partit que ha de fer combregar amb rodes de molí– i que d'aquesta manera, volem fer aflorar el sentiment patriòtic i nacional dels que evadeixen impostos...

– Idò ja mos podeu tornant als ciutadans honrats tot el que hem pagat durant tants anys de complir amb les lleis sense xistar –va replicar na Nataixa molt indignada–, que per aquest preu jo també n'estic disposada, a posar cara de patriota i nacional!

– Tu a callar, que aquí la mayoría absoluta la tengo yo (que volia dir: "Calla, Nataixa i si no t'agrada fot el camp") –va respondre el conseller–. Vam si encara t'hauré d'enviar a l'Illa de les Vaques a escampar herbicides per les carreteres.

– A l'Illa de les Vaques, diu? –va replicar na Nataixa mentre s'encarava al conseller creuada de braços, i és que es veu que després de la manifestació estava molt rebel·la, ella– I com m'hi enviaria a aquella illa? Perquè ara no sé què diven els seus pressupostos... amb descompte de resident, m'hi enviaria, o sense?

– Amb descompte, amb descompte! –va respondre el conseller, sense ridícula traducció simultània per una vegada, blanc com un mort i amb la camisa que no li tocava el cos.