TW
0

Dissabte dia 2 de juny, cada poble de Menorca des de les 10 del matí a Maó fins a les 20h a Ciutadella estaran enllaçats per les nostres paraules amb lectures de textos diversos i llegits per persones diverses, en un ambient festiu i reivindicatiu, una celebració de la nostra llengua. Les persones estan enllaçades per les paraules; les paraules són enllaçades per una llengua; una llengua enllaça un poble. La llengua d'un poble és el ciment que el manté unit, és l'aglutinant que lliga les persones. És per açò que deim que qui estima un poble, estima la llengua que parla. I tot açò no significa rebutjar les altres diverses llengües que parlin les persones que hi viuen.

És més, el respecte per les persones i les llengües diverses passa primer pel respecte a la llengua que és pròpia d'una comunitat. Quan, contràriament, hi ha veus que desprestigien la nostra llengua catalana de Menorca, cal que desconfiem dels seus propòsits. I així ha succeït arran de les mesures del govern del PP a les Illes Balears. El desprestigi a què el nostre propi govern sotmet un dels signes de reconeixement com és la llengua catalana és molt lamentable.No és estrany que els ciutadans s'hagin revoltat. I, tot i que no es poden tolerar cap tipus d'agressió ni violència en defensa de cap idea o postura, resulta molt comprensible l'ambient d'insurrecció i d'indignació que la política lingüística de Bauzà ha provocat. Pares, Consells escolars, assemblees de mestres, organitzacions cíviques, funcionaris, etc. han manifestat la repulsa a la denigració de la nostra llengua. Perquè la política contra el patrimoni lingüístic d'aquestes illes només ha provocat conflictivitat i confusió. Els nostres governants incompleixen les lleis i traeixen fins i tot els propis votants quan han desvirtuat la llei de normalització lingüística. Han demostrat també un desconeixement de la realitat social i han desconcertat la societat, especialment la comunitat educativa. Han desconfiat de la gent i han improvisat sense debat i sense raonament. En definitiva són uns polítics incompetents que en lloc de solucionar problemes, han problematitzat les solucions.Davant aquest panorama de retrocés en els drets lingüístics, els ciutadans hem tornat a organitzar la reivindicació de la nostra personalitat idiomàtica ( i ecològica i social i cultural) tal com ja ho vam fer en els anys 70 de recuperació de les llibertats democràtiques. Llavors dèiem qui estima Menorca, no la destrueix. Ara novament hem de dir qui estima Menorca, estima la terra i el seu paisatge, estim la gent que hi viu vengui d'on vengui i les seves tradicions. Qui estima Menorca, estima també la seva llengua . Qui estima el català de Menorca sap com d'important és una llengua per a un poble i valora igualment totes les llengües del món. Així han actuat la gran majoria de pares que han confiat en els centres per dur a terme el projecte lingüístic que determina la llengua catalana com la llengua vehicular dels ensenyaments. A Menorca, només un 2% dels pares han optat pel castellà com a llengua de primer ensenyament . El seny de les famílies ha deixat sense efectes la política contra la llengua catalana a l'ensenyament. Ha estat una gran victòria dels ciutadans que han capgirat el lliure mercat de llengües en ús de la llibertat per la tria de la llengua del país, perquè saben que la llengua castellana està més que assegurada. Una genial lliçó de responsabilitat. Les poquíssimes famílies que han optat pel castellà com a llengua de primera ensenyança, es trobaran amb el problema afegit que els seus fills seran tractats al marge de la gran majoria dels seus companys de classe. Seran tractats a part, cosa que no té res de bo, com ja vam comprovar fa més de vint anys en les línies d'ensenyament de català i de castellà.

Qui estima Menorca de ver, posa la llengua en un dels pilars fonamentals que la identifiquen. Els menorquins que estimam l'illa no volem renunciar a allò que més ens personalitza, el menorquí, el català de Menorca, amb totes les seves particularitats locals, però també amb tota la seva singularitat idiomàtica que l'uneix a les altres terres en una mateixa parla a Mallorca, Eivissa, País Valencià, Catalunya i el Rosselló. Una llengua que els menorquins hem parlat i hem cultivat en tota les varietats col·loquials i cultes des del s. XIII fins avui.

Qui estima Menorca no vol veure la seva llengua reduïda a una parla local i desprestigiada perquè aquest és el camí que mena cap a la seva desaparició. Qui estima Menorca vol viure en català sense problemes, que no es vegi en l'obligació de renunciar-hi cada dos per tres per culpa d'una política que va en contra de la normalitat d'ús de la llengua pròpia del territori històric.
Aquest és idò un acte d'afirmació de la nostra llengua que aglutina a desenes d'entitats i associacions cíviques, culturals, esportives i educatives, i a milers de ciutadans que volen deixar clar als governants que no admetem cap passa enrere en la recuperació del català com a llengua de Menorca. I així ho proclamam amb un acte de reconeixement a les paraules que ens enllacen, paraules en pla, paraules en menorquí, les nostres paraules catalanes.