Vivim uns moments especialment delicats. La crisi es projecta en la nostra societat d'una manera persistent i colpeja moltes famílies, moltes persones. Les realitats de la pobresa, de precarietat, de necessitat, es multipliquen dia a dia. Ja no es tracta de fets conjunturals i aïllats; definitivament hem de constatar una instal·lació estructural de la manca de treball, de l'atur, dels problemes d'habitatge, de la falta de futur dels nostres joves, de la soledat i aïllament de persones majors. I venim també assistint en aquests darrers mesos al trist espectacle de veure com s'assenyalen els serveis bàsics públics com espais a retallar per estalviar recursos, defensant que aquest mecanisme, el dels retalls en matèries socials, és un camí imprescindible per iniciar una nova etapa del creixement i de la tan desitjada recuperació econòmica. Faria falta, no obstant demanar-nos de quin creixement s'està parlant i de quina classe de recuperació econòmica, per a quines persones i a quin preu.
Els ciutadans assistim perplexos, i en tot cas indefensos, a un espectacle desolador i contemplam com mils de milions d'euros i dòlars van a parar a bancs i a altres entitats financeres, responsables en bona mesura de l'origen de la crisi. A la vegada observam com alguns dels dirigents no tenen cap mirament en construir el seu futur amb suculents sous i pensions.
I mentrestant les bosses de pobresa s'eixamplen i creixen. La crisi, com una taca d'oli, s'ha estès fins a límits insospitats fa pocs anys. I les persones més vulnerables es converteixen en els més pobres, els més dèbils i desprotegits.
Enmig d'aquest escenari, Caritas proposa una campanya sobre el senzill i suggerent lema: "Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure". És per un costat, una invitació a qüestionar la nostra manera de viure, la nostra manera d'administrar els diners, d'utilitzar els recursos naturals, el nostre temps lliure. Respecte a aquestes actituds ens fa una crida aquest "senzillament". Però el missatge va més enllà. No és només que de manera individual devem reflexionar sobre quins sistemes de valors aplicam a la nostra forma de viure, és que se'ns fa la crida a adquirir la responsabilitat de que els altres, "senzillament, puguin viure". Les nostres maneres de viure, ens està dient clarament Caritas, repercuteixen, incideixen, es projecten cap a la vida dels altres.
Aquest és el segon gran missatge de la campanya: la responsabilitat social, la responsabilitat col·lectiva. Sens dubte aquesta segona vessant del missatge ha estat la gran oblidada, la gran absent en la nostra societat en les darreres dècades. I s'ha produït un buit que ha desembocat en una situació cada vegada més desconsoladora pel nostre món. L'ambició desmesurada, l'avarícia sense límits, la corrupció, la manca de governs responsables tan política com econòmicament, els escàndols financers, han imperat a tots els nivells i ens han tancat en un carreró de difícil sortida. I per a les persones que sempre ho han tingut més difícil, els més desfavorits, la complicació ha augmentat fins a límits insospitats.
Des de Caritas volem llançar un missatge que convida a l'acció i a l'esperança. Hem de ser capaços de llegir els signes dels nostres temps i posar fil a l'agulla. Vivim moments paradoxalment instal·lats entre l'evidència d'un temps vell, caduc, inservible i un temps nou i desconegut, encara per fer i carregat d'incògnites i foscors, però en tot cas apassionant, amb contingut, esperançador. I és que en aquest context ressona amb força el missatge evangèlic: "Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous." (Lc 5, 37-38). Hem de sentir-nos interpel·lats, per tant, a elaborar aquest vi nou i a cosir aquests bots nous que ens permetin al manco albirar horitzons d'esperança, de justícia i solidaritat.
Anunciem en el dia del Corpus Christi que és temps de caritat, temps per viure una economia de la gratuïtat al servei d'una societat més justa que sàpiga redistribuir els béns i serveis per a tothom. Confiem en els germans a través del compartir la vida, els béns, i fer possible per a tothom la multiplicació dels pans i dels peixos.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.