Fruita i estivada

Després, ja ben entrat el juliol, sortia a taula l'estivada, la qual essent un fruit, es podia sembrar dins un hort o a terra seca. Açò es sembrava de planter, sempre a terra bona i adobada amb fems de bona qualitat. Però que ho eren de bons aquells melons d'olor i aquelles síndries, collides de bon matí amb banyadura, eren fresques i se'n podien menjar tantes com volien. Els melons d'olor, maduraven tots a la vegada, per tant si n'hi havia molts com pocs, solien fer qualque sumada a vendre al poble, igualment passava amb les síndries, si era bon any i sortien bones, de primerenc sempre uns quants quintars es ben venien.

LA FRUITA DE TERRA SECA.
La fruita dels arbres, sempre ha estat molt laboriosa. Antigament la treien els hortolans, cada cosa al seu temps i pel maig cireres. Eren bons de comptar, aquells "llocs" de terra seca que tenien fruita per casa, sinó era un "lloc" gran ben proveït de bones redosses i hortals amb parets de bona guàrdia del vent de tramuntana, ben cavats cada any i ben esporgats, no mancava una bona vorera de ceps, que cavaven un parell de vegades. Tot açò era perquè en aquests " llocs" de molts de missatges, sempre n'hi havia un que no feia altres feines, era pràctic de cuidar la fruita dels hortals de terra seca, fer els empelts, podar els ceps, fer-los caure els pàmpols o esbrostar-los, ensofrar en el degut temps, posar estalons a les figueres o pruneres etc. Mai sembraven o empeltaven arbres, que fossin d'hort. Aquests no donaven rendiment.

Així a taula sortia la saborosa fruita de terra seca, que venia just per casa, perquè a vendre a la botiga o a la plaça, poques vegades n'hi duien, Què no valia un rem de senyal de gall, collit a sortida de sol! Les botigues del poble generalment s'abastien de la fruita que arribava del "Barranc d'Algendar", "L'hort de la Vall" de Ciutadella, el "Canal dels horts" i molta d'altra gent, que amb el bast i les beaces, també aprofitaven per dur un parell de gerres de llet i cada dia feien sumada, i omplien la plaça, botigues, botigons i la botiguera damunt el portal, vigilava, no fos cosa que un al·lot, de passada corrents, li fes esquiu, un codony, una pera o una magrana.

En aquell temps, les taules familiars, no tenien tanta abundància com avui en dia, que de tantes coses que tenen, molts refusen un gelat. Conta-ho, si han canviat les coses! Ara rallen de crisi, però no n'han vista mai. La temporada de la fruita, era més llarga que la de l'estivada.

En temps de la meva infància, per tots els carrers i racons, com ja queda dit hi havia una botiga de queviures, damunt el portal del carrer sobre un parell de cadires, col·locaven dues o tres posts i allà posaven la fruita. Els primers en arribar sempre eren els mateixos: barranquers i l'amo en Toni de s'hort de La Vall, que amb un carretó gran de l'any de la picó, estirat per un cavall negre, solia dur de tot i molt, ell bastava per omplir la plaça. També solia dur dos o tres conills, que el fosquet havia mort a l'aguait, sempre els duia ben amagats dins el calaix de doble fons del vell i destartalat carretó. Els conills i qualque perdiu, sempre els tenia encomanats, no en duia prou mai; açò engreixava el viatge i treia uns quants duros, que eren tots per ell.

Açò és una petita explicació del tema de la fruita. Tot ha quedat darrera, perquè un temps era cosa de temporada, no n'hi havia tot l'any, com avui dia en què s'han obert els grans mercats, les petites botigues han mort de finor i arreu de Menorca, han desaparegut quasi totes. També molts d'agricultors, han modernitzat els cultius de la fruita amb moderns hivernacles, per açò, quan els altres comencen a collir, ells ja fa estona que cullen, també hem d'afegir tota la fruita que duen d'importació. Dins el tema de la fruita, de cap manera podem deixar els tema de la fruita confitada.

Tots aquells "llocs" grans de terra seca, on cada panxó s'omplia la taula de missatges i la gent de casa; madona havia de tenir un bon rebost, per donar menjar a tothom durant tot l'any. Per Tots Sants, no mancava mai a taula l'arrop i el carabassat que feien d'albergínia confitada, prunes confitades i figues dins arreus, cada any, si tenien figueral, coïen dues o tres calderades de figat, allò solia ser un companatge, que no manca mai a la taula d'un pagès, tampoc mancava un bon cantó de formatge; ara de cuixot no en sortia tantes vegades, perquè per un falcat d'homes com hi havia per tot arreu, era bo de fer llevar-lo d'enmig.

ESTIVADA DE TERRA SECA.
Actualment està molt perduda l'estivada de terra seca, pocs són que en facin. No és igual fruita que estivada, sol durar dos mesos a tot estirar, juliol i fins a final d'agost. El costum i nom " Estivada ", surt de aquella part de terra, que solien donar als missatges, la qual cultivaven ells mateixos. No tots els "llocs" eren aptes, per fer grans estivades, però boní bé per tot, feien el seu bocinet.

La cosa més primerenca eren els melons d'olor, però tenien la inconveniència de què tots maduraven en poc temps, llavors esclataven les tomàtigues de casta grossa i cada dia per berenar, un bon plat que feia barret d'oli-aigua amb sofrit, patates fregides i meló a rompre. Les tomàtigues de cirereta, se'n feia tanta provisió com podien, perquè duraven tot l'any. El temps de les síndries, si eren bones, també en menjaven a voler. Es ciurons per part dels missatges, si hi havia gran de terra plana, cada un en podia sembrar deu quilos. Carabassons, monyacos, patates. Per aclariment dels llegidors he de dir que l'estivada volia molt de cavar i cuidar, però tenia poca treta.

Si l'any corresponia, dels ciurons i un poc que hi afegien, feien un porc d'una quinzena d'arrobes, també si endevinaven l'anyada de tabac, en solien treure uns quants duros, però si havien fet bona provisió de tomàtigues de cirereta, també les ben venien. De la fruita i estivada, molta en vaig veure conrear, però d'anyades grosses, poques en vaig veure surar. Aquí ho donaré per acabat, perquè entre el Caragol des Born i tota aquesta xerrada, ha arribat l'hora d'anar a fer la bereneta, entre enamorats i al·lotes. A la taula de la posada no mancava una bona ensaïmada, escudelles blanques per a la xocolata, una sobrassada vella, un bon pa fresc i aquella bresca de mel de casera de canya, allò era tradicional, però ara sols queda pel record d'un temps molt llunyà. Bon Sant Joan, de record per als que els varen veure, ara per als que encara som aquí, que Déu ens doni alegria i molta bulla per al jovent jovent.