Saber català a les Illes té molt de mèrit

Així que els metges i tot el personal sanitari, els docents, els administratius i tot el funcionariat al servei de la nostra comunitat, pel fet d'estar en condicions d'utilitzar dues llengües ( la catalana i, si haguéssim de seguir el mètode nominatiu del PP aragonès, de la castellana en diríem "la menorquina que es parla al far west") cobraran un plus substanciós (no cal que sigui el doble), més que els qui només mostrin competència lingüística en una sola llengua, sigui aquesta la castellana, la catalana o bé swahili, àrab, alemany, xinès-mandarí, francès, portuguès, romanès, hongarès, rus o qualsevol altra dels cinc o sis milers d'idiomes que en el món es parlen.

- Però què és que diu vostè? Que si no saben espanyol no poden exercir cap professió dins la funció pública espanyola? Ves quines unes, no ho sabia jo que allò que no pot ser en el cas del català sigui una imposició (intolerable) en el cas de l'espanyol!

- ¡Pues entérese!

- No s'inquieti ni es trasbalsi, senyor meu! Però és que...

Crearíem més llocs de treball, incentivats per les bones remuneracions de la meritocràcia i ajudaríem a minimitzar la crisi econòmica. A més, per ajudar a finançar els doblers dels incentius en les remuneracions dels funcionaris podríem crear el Cercle d'Amics de Ramon Llull o el Comitè de Mecenatge de l'OCB, que permetrien que, a més dels diners que ingressàssim per la via dels pressuposts generals de l'Estat o per les matrícules dels estudiants de llengües en fase de "meritatge", poguéssim tenir altres recursos implicant empreses amb interessos dins i fora del nostre país...

No creguin que m'estic inventant la sopa boba o l'oliago broix, no. Es tracta d'aguditzar l'enginy davant una situació econòmica difícil... Les idees expressades al paràgraf anterior –canviant els noms del Ramon Llull i de l'OCB per l'Instituto Cervantes i els seus centres- són de Carmen Caffarel, la Directora d'aquesta institució pública espanyola. Aquesta senyora, a tall d'exemple, explica que als Estats Units, els qui parlen anglès i espanyol, a un bon nivell, guanyen entorn a uns 8.000 dòlars més cada any, segons dades de les mateixes empreses americanes.

- Com és que idees tan bones no poden valer per a nosaltres i sí que valen per a ells?

- No siguis beneit. L'espanyol és parlat per 500 milions de persones al Món ( i a l'Univers exterior ni se sap!) mentre que les nostres tribus residuals de la Reserva just arribam a barbotejar "modalitats" de ves a saber quina parla...

Es tracta de la unitat de Mercat. Segons un estudi de diversos economistes finançat per Telefónica, "existen diversas líneas de investigación en el ámbito de la economía política que identifican la existencia de una pluralidad de lenguas como un factor de riesgo para la unidad y cohesión social de un país". [...] La pluralidad de lenguas se toma, en este caso, como una variable que aproxima ese déficit de articulaciones y cohesión social". (vid. La economía del español. Una introducción, 2008, p.60).

- Estam davant un factor de risc per a la unitat i cohesió social d'Espanya! Que no ho entens, capsoti? El plurilingüisme és un factor de risc, que fa bona la proclama de l'alcalde de Móstoles el cèlebre "2 de Mayo":

-¡Españoles, la Patria está en peligro: Acudid a salvarla!

El doctor Juan C. Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid, ho comentà amb ironia: "Esto explica por qué Nigeria, desde que se habla inglés, se ha convertido en un país maravilloso que ha salido del salvajismo porque antes, bueno, ahora también, se hablan unas cuatrocientas lenguas en Nigeria. Pero gracias a que está el inglés Nigeria es ahora un país modélico". (Vid. El poder y la lengua: la ideología panhispánica. Conferència a la Universitat de Heidelberg).No, si, de fet, d'idees, no ens en falten. Encara en tenim més. Prou com per posar-ne una assessoria.