La promoció turística de Menorca

Curiosament feia uns dies que m'havia proposat també fer un breu comentari, sobre l'editorial publicat pel diari "Menorca" el 14 de juny i que va titular "Escasa iniciativa en la promoción turística". Deixava passar un poc de temps amb l'esperança de que qualcú, amb més coneixements i capacitats que jo mateix, digués alguna cosa. Tristament el silenci ha estat total: ningú no ha badat boca.

Estic bàsicament d'acord amb el contingut tant de l'editorial com amb el de l'aportació del Cercle d'Economia. La promoció -una promoció seriosa-, és essencial en tot tipus d'activitat econòmica i, de manera molt especial, en el camp del turisme on la competència entre destins és constant i ferotge. Una promoció honesta però, que respongui a l'oferta real, enfora dels folklorismes, verbenes i exhibicions inútils, que tantes vegades hem vist. Una promoció rigorosa no deixa de ser una part de tot procés productiu.

El nostre cas. No seria gens entenedor, per exemple, el que la promoció d'una marca concreta de gelats o de vins la fes un grup de fabricants del mateix producte. Idò, en el cas del turisme si hem acceptat -acotant el cap-, que la nostra promoció turística es dirigeixi i controli des de Mallorca -destí que no deixa de ser un qualificat competidor-, i que això s'hagi fet, i es fa encara, amb la clara i silenciosa complicitat del sector privat.

Més coses. Em sorprèn moltíssim que just ara es comenti i reivindiqui la necessitat d'aquesta promoció i de que aquesta sigui el fruit de l'acord i col·laboració del sector privat -que realment és el creador del producte turístic empresarial- i de les institucions públiques. Aquí ha passat cosa, em vaig dir: hi ha hagut, sembla, un episodi de desmemòria, un greu oblit d'una part de la nostra història recent. Idò, es demanarà el lector, què ha passat? La resposta és ben senzilla: s'ha esborrat, s'ha esvaït, sembla –com si fos el fum d'un fester de Sant Joan-, tota la llarga trajectòria d'una societat ben menorquina: el Foment del Turisme.

Em sap greu recordar un article, publicat el gener del 2006, que vaig titular "Gulliver als país dels caníbals". Era un lament al no entendre gens como era possible el que, una entitat com el Foment del Turisme de Menorca, fos deixada al marge del camí mentre es creaven còpies clòniques per fer exactament el mateix que el Foment havia fet. No entenia aleshores -i encara no ho entenc- como podia ser possible que una part de la societat menorquina deixés morir una entitat que ella mateixa havia creat.

En el futur serà difícil d'explicar com una societat desapareix fagocitada pels mateixos -o els seus fills– que l'han creada. Sense cap raó sòlida, sense cap taca en el seu llarg historial de servei, just com un simple acte de submissió al poder polític.

El Foment del Turisme era, per origen i vocació una entitat privada, que creia donaria resposta a una activitat incipient i que podia ser important per a la nostra economia i que, en el futur previsiblement encara ho seria molt més. Un grup de ciutadans visionaris va creure en el turisme abans inclús de que poguessin ni imaginar ni somiar el que passat el temps seria. Ni tan sols existia –passarien encara bastants d'anys– un simple Ministeri de Turisme, ells però van armar i finançar l'associació que havia de ser el nucli, la força impulsora, d'aquesta nova activitat turística.

El Foment del Turisme de Menorca idò, ha sigut, durant molts d'anys, l'entitat que ha intentat assolir aquells objectius inicials: fer del turisme un element important per a l'economia de l'Illa i fer-ho de manera respectuosa amb l'entorn natural i amb la cultura dels menorquins. Fer el contrari hauria estat una greu contradicció: entorn natural i cultura eren, havien de ser, les bases essencials i diferenciadores de la nostra oferta.

El Foment del Turisme de Menorca, va ser el gran punt de trobada -i de partida- d'aquesta nova activitat. Ha intentat també ser un lleial interlocutor i col·laborador de totes les administracions públiques. El Foment ha defensat amb passió i rigor els interessos de Menorca i dels menorquins en temes que no solament podien beneficiar els directament implicats en el sector turístic.

El Foment del Turisme, des de la seva independència ha volgut ser també un bon i decidit company de viatge d'altres entitats i associacions empresarials i culturals -moltes de les quals formaven part de la seva junta de govern-, i ha atès sempre, amb esperit obert i democràtic, les propostes i suggeriments de qui ha volgut.

No crec -ni seria entenedor- que de cop s'hagi oblidat aquesta feina feta amb considerable esforç i coratge. No és possible que ja no es recordin avui, per exemple, noms com el de Joan Gomila Borrás, Joan Victory o el d'en Miquel Coll Carreras, per citar-ne solament alguns de la llista de ciutadans que, han presidit l'entitat i de les persones que els van acompanyar en les seves juntes, durant els més de 100 anys de la seva història.

Tot això que ara, amb raó i arguments, és reivindica ja existia, ja s'havia creat, no importava inventar res: tenia vida pròpia i un prestigi ben guanyat. Una estranya voluntat –mai justificada ni explicada– d'ingerència en l'àmbit privat per part del poder polític va aconseguir, amb la clara complicitat -que tot s'ha de dir-, de molts empresaris i associacions, que quedés totalment marginat. El Foment del Turisme, va ser condemnat i silenciat sense judici previ. Seria un bon cas d'assassinat per omissió o encara pitjor: per indiferència, d'una víctima innocent.

Bé està el que ara hi hagi gent preocupada que vulgui fer coses. Bona senyal. Em permeto però, acabar amb una pregunta: serà cert que els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la...?