Sa perdiu blanca i els dos algendars

DE SA PERDIU BLANCA A NA SALEMA

L'element singular més proper és el pou de sa Perdiu Blanca. A part d'un garrover gros i molt vell, des del camí veim algun dels vuit arcs de "l'aqüeducte" de marès que duia l'aigua del pou al safareig abans d'instal·lar-hi un motor. Francesc Florit "en Xec d'Algendar", de qui rallarem més endavant, recorda que menava el verger dels plans de sa Perdiu Blanca en Bep "del Cel", que tenia dos fills i quatre filles. Per un carreró anava de les cases d'Algendar Vell als plans, que es regaven i eren molt bons. Després d'en Bep encara els menà un jornaler.

Amb un nom tan singular, sa Perdiu Blanca havia de tenir sa llegenda. Diu que a un jove que anava a festejar a Algendar pel Camí Reial li sortia una perdiu blanca per aquest tros. Havia provat de caçar-la inútilment, fins que un dia carregà l'escopeta amb un ralet de plata i la ferí a l'ala dreta, encara que no la pogué trobar. En arribar a Algendar va resultar que, a la mateixa hora, la seva al·lota havia caigut i s'havia romput el braç dret.

Seguim per trobar un tros del camí excavat dins la penya que fa com unes grades estretes de baix i més amples de dalt, qui sap si per passar amb el bast. Molt a prop trobam la Cova Reial, no molt gran, picada en part i amb una petita menjadora. Damunt seu hi ha la tanca de la Beltrana que n'ha agafat el nom, seguida d'un pla amb unes quantes fileres de tarongers, albercoquers i ceps. El més versemblant és que la cova hagi agafat el nom del camí, però tampoc no podem defugir l'explicació llegendària, segons la qual, una vegada que passava el rei –ves a saber quin– pel camí, una ruixada sobtada el va fer aixoplugar en aquesta cova.

Arribam al final del tros de camí cuidat per la Creu Roja de Ferreries, que és seguit pel que és a càrrec de l'Agrupament Escolta. Som a l'inici de la costa de na Salema, de 241 metres. Molt a prop veim el portell tancat que antigament constituïa l'entrada d'Algendar pel Camí Reial. Dins la Beltrana s'aixeca un pont de bens, restaurat. Dalt la costa una bona perspectiva del paisatge ens permet veure fins a Biniatrum i fer-nos una idea del camí recorregut fins ara.

Molt prest arribam al final d'aquest tram estret, que conflueix amb el camí del barranc d'Algendar, obert durant la Guerra Civil, i amb les barreres d'Algendar, fins en aquest punt les tanques de la vora del camí eren d'Algendar Vell, tret de les dues darreres que ja són d'Algendar Nou.

ALGENDAR VELL

Situats en aquest punt feim una visita als dos Algendar guiats per en Bartomeu Pons Morlà, que coneixem de la Beltrana i Son Bell-lloquet. Dins les tanques hi pasturen bens de l'actual propietari, un carnisser de Ciutadella.

Aquest "és un lloc molt trevaós" [treballós], té les cases situades a l'altell d'un extrem; les terres s'estenen cap a tramuntana, el Canal de sa Por –continuació del de Son Gornesset que segueix cap a Binimassó– i per l'altre costat del canal.

Les cases, bastant ben conservades, tenien el casat de senyor als baixos, al costat de les del pagès, mentre que dalt eren porxos. Ens fixam en la interessant porxada de dos arcs girada a llevant, des d'on es veuen les de Son Triay, i més a xaloc el boer i cases d'Algendaret. Cap a tramuntana hi ha restes d'un pou de torn que ja no s'ha vist muntat.

El conjunt de boer i païssa és molt llarg, dintre en Tomeu ens descobreix una inscripció de 1901. Fa una dotzena arcades entre tapades i obertes, una d'aquestes ben original: no dóna accés als boers, sinó que acull el coll, una mica esbiaixat, d'una cisterna i té el sostre de bigues de tronc. A llevant de la quintana hi ha una altra cisterna, no massa enfora de les tres eres.

En Xisco Florit (1929), que vam conèixer en tractar de la caça amb fura, acumula una experiència de més de vint anys en aquests dos llocs, no és estrany que sigui conegut com "Xec d'Algendar". Son pare, Josep Florit Febrer, va menar Algendar Vell durant dotze anys, entre les dècades dels quaranta i cinquanta. A més del pare, en Xec i el seu germà, recorda que tenien de missatge en Llorenç de s'Almudaina, un home d'edat que havia estat pagès d'aquest lloc de Ciutadella. Llauraven amb dues colles de bísties i una de bous, que en Xec encara ha vist ferrar. Per "fer" el bous, en Retxilleres, de Ferreries, els tornejava amb el sedeny.

De les trenta quarteres d'un dels tres sementers, en sembraven una vintena de quarteres de blat, a més d'ordi i xivada. El terreny feia "massa blat" i no granava, "s'ajeia i feia molta palla i poc gra". Uns quants anys van afinar de sembrar "blat moro", de canya més gruixada que s'aguantava dret, però la farina era més flaca, i es pagava més barata. També sembraven estivada i tot l'estiu tenien verd –blat dindi i sanfaus– al verger de sa Perdiu Blanca.

De més enrera va estar molts anys a Algendar Vell en Llorenç "Voltes" (1923), amb son pare, sa mare i un bon grapat de germans. Quan van començar a tenir carretó per anar a Ferreries no hi cabien tots, uns hi anaven a peu pel Camí Reial i els altres en carretó, de tornada pujaven al carretó els que havien vingut a peu.

ALGENDAR NOU

També hem fet una ullada per Algendar Nou, que té les cases més abandonades, amb un banc a cada costat de l'entrada, que és davall la porxada sobre columnes i una escala exterior –afegides amb posterioritat a la construcció original– que es dirigia a les cases del senyor. A l'esquerra de la porxada hi ha la cisterna i a la dreta la formatgeria amb les premses per les fogasses i el forn de pa. Els sostres interiors són en volta, llevat del porxo.

Davant el pati hi ha una petita pedrera, possiblement de quan es van construir.

El boer, més petit que el veí, té una cisterna a la paret de la quintana i una altra a pocs metres. Amb en Tomeu provam de cridar dins cada coll, però no ens sentim. Potser la segona complia funcions d'aljub. Cap a gregal hi ha dues eres picades a la penya, amb només un petit tros de barana de marès per salvar el migrat desnivell.

Aquest és un lloc gran. De les tanques d'abans de les barreres, segueix pel Camí Reial i dalt-dalt el barranc d'Algendar arriba fins en dret del Molí de Baix, dins el barranc, i la fita de Torrepetxina a l'altre costat. De fa molts anys, Algendar Nou es va estendre per dues o tres estancietes de la vora de camí, de les que parlarem dijous que ve.

En Xec d'Algendar i la seva dona es van fer càrrec d'aquest lloc tres o quatre anys després de casats, i el van menar una dotzena. De tot d'una "era un lloc de bens", malgrat tenir les parets baixetes; sempre els havia d'encalçar. Els solien tondre a mà. Munyien trenta o quaranta benes dins s'aprés, "sa llet de bena fa retre", és més grassa que la de vaca, amb la que es mesclava per fer el formatge.

En Florit passà de quatre a tres sementers, era un terreny molt herbolari, si era un any plujós feia tant d'herba natural com de sembrada. El primer any llaurava amb colla i mitja, de vegades va tenir en Joan de s'Aranjassa com a jornaler.
–––
adsintes@telefonica.net