Comentaris d’estiu

Els destins turístics d'arreu del món són escenaris que semblen navegar per aigües llunyanes a la vida diària dels residents. O així ho sembla observant a través del mirall idealitzat dels mitjans de comunicació. En els darrers temps s'han posat de moda programes televisius que ofereixen majoritàriament una visió idíl·lica del lloc en qüestió, ja sigui amb el testimoni de les persones que s'han adaptat al país d'acollida i, sobretot, per turistes que gaudeixen d'unes vacances que converteixen en un autèntic ritu purificador, com si es tractés del paradís terrenal. L'altre dia, una mare passejava amb el seu fill per sa Plaça, a Maó, i li va respondre que "las personas también se mueren", una frase que vaig entendre tot d'una quan, en sortir de l'antic claustre del Carme, vaig veure el cotxe mortuori aparcat davant l'església del mateix nom. Segurament, el fillet es va sorprendre en veure aquell vehicle d'aspecte sinistre i no devia donar crèdit de que, estant de vacances en una illa paradisíaca -elegida per la seva família per desconnectar dels problemes de la gran ciutat-, en un roquissar banyat de cales i platges d'aigües netes i transparents, els seus habitants -mirau per on- també passen a millor vida.