Els comptes enrere

El primer és un que no sabem quan acabarà, però que ara mateix centra cada minut de cada dia. És il·lusionant, apassionant, intrigant i també, per què amagar-ho, ve acompanyat d'un poc de vertigen. Ara, segur que el dia que aquest compte enrere acabi i tu comencis a fer de germà major, serem molt feliços.

Un altre compte enrere que tenim en marxa encara està més enfora d'acabar, però ja el començam a viure. Si no ho he comptat malament, queden 18 dies per Sant Bartomeu, i noltros ja l'hem tastat aquesta setmana, acompanyant en Joan (el quasi germà de ton pare) a assajar dalt en Xoroi el so del fabiol. Sona bé, eh? Tu tindràs la sort de tenir dues festes que seran ben teves, la de Sant Joan i la de Sant Bartomeu. Cadascuna té les seves coses, i noltros ens feim el propòsit de gaudir-les al màxim, totes dues. A més, a Ferreries tenim dos amics, en Samu i en Francesc, que van dalt cavall, i ens han de fer bots per noltros!

Un altre compte enrere que ha començat aquest divendres esper que passi mooolt lentament, ja que marca els dies que queden per acabar aquestes vacances que ara podem gaudir tota la família. Petitó meu, ens hem de proposar fer moltes coses, passar-nos-ho molt bé, exprimir cada segon i viure'l intensament. Són dies en els què no tenim cap altra preocupació ni obligació que gaudir, i açò és el què hem de fer.

I el darrer compte enrere és un que, a diferència de l'anterior, m'agradaria que passés molt ràpid. He vist al Diari un cartell d'un senyor molt optimista que posava que queda un dia manco per superar aquesta maleïda crisi econòmica que ens té a tots ben enfangats. El problema, petitó, és que podem comptar cap enrere, però mai no sabem quan arribarà el zero, i sembla que hi ha gent que amb les seves decisions, fan que aquest zero sigui cada vegada més enfora.

Res, petitó, ara ens hem de concentrar en el primer dels comptes enrere. Ja hi queda poc, molt poc. Qui sap si la pròxima carta ja l'has de llegir en veu alta perquè la teva germaneta la pugui sentir!