Enyorança alaiorenca

Ja fa dies que l'esperit de Sant Llorenç passeja pel poble d'Alaior. Carrers engalanats, exposicions, concerts, competicions esportives, forns encesos, ball de gegants... Retrobaments i records, il·lusions, nervis, sentiments i emocions. La Festa Major és a punt d'esclatar! Ja fa dies que una maonesa es desplaça per informar gràficament dels esdeveniments que vertiginosament es succeeixen i hi troba a faltar dues mirades. A mesura que l'alegria s'apodera dels carrers, es fa més latent l'absència de dos fotògrafs inherents al seu treball per Sant Llorenç. Enguany no ha coincidit amb en Sebastià Orfila (SEBO) ni amb en Juan Pons Jover. El primer, fotògraf professional de tracte exquisit que sempre la va fer sentir com si formessin part d'un mateix equip, d'una mateixa família. L'altre, fotògraf aficionat, incombustible i premiat que s'acostava a ella orgullós de compartir ofici i afició. Els seus arxius ben segur que atresoren la vida quotidiana del poble del darrer terç del segle XX i de tot el XXI. El proper dissabte, quan el sol prepari la seva posta, els cavallers formin en dues files per deixar passar els caixers batle i capellà, i la fabiolera, vinguda d'Holanda, soni per entrar a l'ermita de dalt Sant Pere Nou, rere el visor d'una Nikon D80 amb un Tokina 20-35 mm encaixat, hi trobareu una mirada vidriosa d'enyorança..., pel record dels dos fotògrafs de la vila amb els que tantes vivències alaiorenques va compartir.