Temps era temps en que els culés escoltàvem les derrotes del Barça en la veu d'en Puyal. Inesperadament una conjunció de dos holandesos, un àngel ros i un entrenador dimoni al qui tornaven boig les pilotes, van capgirar la història blaugrana aprofitant-se de que una llosa de granit de mil cinc-cents quilos de pes impedia les pèrfides maniobres d'un dictador gallec d'inclinacions blanques.
A partir d'aquell 20 de maig radiant vint anys enrere a Wembley, el futbol va deixar de ser en blanc i negre i es va veure per sempre més en color a la televisió. Al manco així és en el nostre record.
Tanmateix els deutes dels clubs i els dèficits de les cadenes ens han pispat enguany els partits de Lliga en obert. Els que no tenim "pluses", "imagenios" o "golstv" haurem d'anar als bars o tornar a escoltar la TDP d'en Puyal per tenir notícia dels gols d'en Messi o de les diableries de don Andrés i companyia. Tot sigui per amor a l'esport i a l'art.
Això sí, sempre que no comencin a jugar a les onze de la nit. A aquella hora ja pot jugar el Barça de Tito, el Brasil de Pelé, la taronja mecànica de Cruyff o el sursuncorda que no hi ha res com un bon llit. El partidet nocturn se'l poden ben confitar.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.