El teatre de la platja

A Menorca, com cada mes d'agost, les platges anomenades verges estan a rebentar. Però enguany la pressió humana ha crescut i s'ha consolidat de manera important en algunes d'elles degut a que s'han ampliat les zones d'aparcament.

Des de fa uns anys, estan augmentant els visitants de juliol i agost, en detriment dels de principis i finals de temporada. Les estadístiques de pressió diària que elabora l'Observatori socioambiental de Menorca, ens mostren clarament que la tendència dels darrers anys és perdre visitants el maig, el juny, el setembre i l'octubre. Per contra, s'incrementa la presència en juliol i agost. O sigui, cada vegada estem més estacionalitzats.

Que aquest fet ens agradi o no és una altra qüestió, però en 2011 la nostra illa ja va fregar les 200.000 persones el 10 d'agost. Fa molts anys que es parla de fomentar un turisme diferenciat i de buscar la desestacionalització turística. Segurament que s'està fent alguna passa en aquest sentit, però mentrestant sembla clar que Menorca segueix sotmesa al turisme massiu de sòl i platja, especialment els mesos punta d'estiu. I convindria saber actuar en conseqüència.

Aquesta enorme massa humana es dirigeix sobretot cap el litoral. Hi ha platges que tenen dimensió per poder absorbir molta gent, però d'altres són més petites. En aquestes darreres és on es produeixen els principals problemes, perquè hi vol anar més gent de la que hi cap.

Fa anys que algunes pateixen una demanda major de la que poden rebre. Per regular això es van establir uns paràmetres de càrrega. A Menorca, per les platges verges, es va establir que els aparcaments es dimensionarien a partir de 15 m2/usuari (article 60 del PTI). Pensem que les patronals turístiques solen recomanar que a les platges més urbanes, les més atapeïdes de gent, no convé baixar mai dels 7 m2 d'arena per usuari. Idò bé, les platges verges de Macarella, Macarelleta, Cala en Turqueta i Cala Mitjana, oferien en 2011 manco de 4 m2 per usuari. I tot indica que enguany estaran igual o pitjor.
Tot té la seva explicació. Quan es va dimensionar l'aparcament públic per a Macarella i Macarelleta, es comptava en què es clausuraria l'aparcament privat (que baixa fins darrera la platja), però no ha estat així. De manera que hi ha molts més vehicles dels previstos, i encara hi afegim la gran quantitat de gent que ve a peu des de Cala Galdana.
A Cala en Turqueta la gent també pot aparcar en el vial d'accés. Similar al que passava fins fa poc a Cala Mitjana, on els cotxes que no cabien a l'aparcament de baix, estacionaven sobre la mateixa carretera de Cala Galdana.

Enguany s'han ampliat els aparcaments de Macarella i de Cala Mitjana. No es sap encara quants m2 d'arena hauran tocat per usuari, però veient que la gent pren el sol darrera el cordó de dunes, ja podem suposar que estem superant en molt la densitat desitjada. El resultat és que les nostres platges verges més emblemàtiques ja estan oferint densitats superiors a les que se suposa que han de tenir les platges més urbanes.

Potser és que estem confonent la finalitat dels nostres visitants. L'objectiu real no és aparcar el cotxe, sinó gaudir d'una platja verge. La política d'ampliar aparcaments pot ser que respongui a la idea de millorar la seguretat viària, però està clar que va en detriment de la qualitat turística que qualsevol usuari espera trobar en una platja que s'ha promocionat amb imatges de primavera o tardor. I per suposat, és del tot incompatible amb el manteniment dels valors naturals.

En qualsevol lloc de zona urbana, s'hauria optat per impedir l'estacionament de vehicles en zones no previstes (els que vindrien a entrar per la finestra del teatre). Sigui amb informació, sigui amb obstacles físics, sigui amb sancions. Però aquí s'opta per engrandir els aparcaments (les portes del teatre), sense tenir en compte que les platges no creixen.
Seria bo estudiar que els dos mesos principals d'estiu, les platges de Macarella i Cala en Turqueta tenguin tancat el pas de vehicles privats i s'estructuri l'accés amb transport públic adaptat. Es podria autofinançar, serviria per controlar la pressió humana i acabaria essent més econòmic que habilitar aparcaments i ampliar camins.

Mentrestant, potser caldria replantejar-se la propaganda que feim de determinades platges, a fi de no incrementar-hi encara més la pressió. Quan l'espectacle té totes les entrades venudes, no cal gastar massa més en publicitat.