Consti que no soc el que diuen un arxiu vivent, per aportar dades quan a fets que es produïren fa tant de temps, al voltant dels anys quaranta del segle passat. Record però pel fet d'haver viscut aquella època difícil -com a qualsevol postguerra-, que la joventut va haver de ser, en certa manera, protagonista de la rehabilitació o reconstrucció d'una societat malmesa per la Guerra Civil.
Record també, perfectament, aquell diumenge matí, quan un amic de l'Esplanada, on jugàvem els al·lots de la barriada em digué: "a tu qui t'agrada jugar al futbol, perquè no vens al 'centre', allí podràs jugar i prest hi faràs amics". També li deien es Freginal o sa Sínia, ja que d'açò es tractava. D'una sínia del centre de Maó on s'havia habilitat un terreny, col·locat dues porteries i s'hi jugava a futbol. Al seu costat n'hi havia un altre de més petit, de camp, i un pal amb una cistella col·locada a uns tres metres d'alçada a cada cap d'aquest espai, servia per a la pràctica d'un nou esport al qual li deien "baloncesto".
Vaig saber també que feia poc s'havia constituït un club esportiu anomenat "Club Deportivo Alcázar" que donava suport, principalment, a aquestes dues especialitats esportives. Encara n'hi havia d'altres d'activitats de tipus lúdic, esportiu i cultural, les quals ocupaven bona part del temps de lleure de la joventut d'aquella època.
El mateix diumenge matí vaig tenir ocasió d'entrar en contacte amb el personatge creador de tot allò, a qui tothom anava darrera i li deien Pater. Era baixet d'estatura, però aquella sotana negra, fins els peus –que no l'impedia pegar qualque xut a una pilota,- el distingia dels demés.
Va ser prest i vaig entrar en sintonia amb ell i el grup nombrós d'al·lots que el seguien. Setmanalment teníem el que avui es diu una trobada i en aquell temps era un "círculo de estudios", on s'adoctrinava en la fe cristiana. Sí que ens obligava a anar a la sabatina i el diumenge a missa, però, curiosament, més que rallar-nos del cel i de l'infern, pens que ens va ensenyar a viure. Per a ell hi havia uns valors humans, terrenals, tan importants com els religiosos. Donava valor a la formalitat, l'esforç personal en qualsevol activitat, la serietat, la honradesa, la solidaritat amb el feble... També va posar en pràctica activitats de tipus cultural entre al·lots i al·lotes, tots junts, cosa escandalosa en aquell temps.
Aquest sistema d'adoctrinament, tal vegada no era compartit totalment per la jerarquia eclesiàstica del moment, que no el van sebre entendre, però aquells qui vam tenir el privilegi de rebre la seva prèdica i, sobretot, el seu exemple, i vam adoptar després aquests valors com a norma de conducta vers els altres, pens que li hem d'estar agraïts de per vida. Gràcies Pater.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.