TW
0

Aquí som, un any més, en la trobada anual dels membres de l'Institut Menorquí d'Estudis, compartint els darrers esdeveniments de la vida cultural menorquina i de les influències que aquesta societat rep com a part d'un poble que pertany a un país que passa per greus dificultats.

L'Institut Menorquí d'Estudis vol continuar, a pesar de la crisi que travessam, amb la seva funció de recerca, promoció, recuperació i difusió de la cultura de l'illa de Menorca, i amb la tasca de ser centre de recepció i intercanvi de pensament i de ciència. He dit que «vol continuar...» sense perdre de vista el que sempre he mantingut: que no hi ha un model polític sense el suport d'una economia forta i sanejada.

I potser us demanareu: i quina política? Idò, he de dir molt alt i molt clar que aquella política que marqui el Consell Científic d'aquesta institució, sempre que les possibilitats econòmiques ho permetin. En aquest sentit, hem de gestionar el pressupost, sigui el que sigui, de la forma més eficient possible.

Ha estat un any d'experiències, de saber encaixar els uns amb els altres –hi ha hagut moments de tensions–, d'acceptar que el govern del Consell Insular no pretén exercir el control de les activitats culturals de l'IME, sinó més tost la voluntat d'atracar postures, de voler que l'àmbit d'actuació general d'aquesta institució sigui més ampli, més proper al ciutadà. Un any, també, de reestructuracions, de canvi de mentalitat; perquè són temps nous, perquè Menorca ha canviat i canvia constantment, perquè és viva, perquè l'estimam... I vull deixar constància, així mateix, que no l'estima només un sector de la població, sinó tots aquells que des d'ideologies diferents lluiten per millorar la nostra illa.

En aquest espai de la meva intervenció he d'agrair l'esforç que ha fet el president del Consell Científic per reconèixer a aquesta presidenta, si més no, el valor de la transparència i la bona voluntat per arribar als acords necessaris de cara al futur, amb l'esperança que vindran temps millors.

Des del primer moment, la meva voluntat ha estat i és continuar donant suport i defensant aquest institut, per tal que continuï donant els seus valuosos fruits com a instrument de dinamització cultural i promoció exterior de les arts i la cultura de Menorca, així com a punt de trobada de tots els científics de l'illa. Però vull manifestar que, mentre les circumstàncies econòmiques no millorin, estam obligats a moure'ns dins l'àmbit presidit per l'austeritat. I aquesta austeritat ens força a fer un ús més adequat dels doblers que els ciutadans han posat a les nostres mans i que, per responsabilitat i honestedat, hem d'intentar gestionar de la manera més seriosa, rigorosa i coherent possible davant l'ineludible compromís adquirit amb el poble de Menorca.

D'altra banda, hi ha dos punts que voldria destacar de la meva assistència a una reunió que va tenir lloc fa alguns dies i en la qual es van exposar moltes idees, totes relacionades amb la crisi que pateix el món en què vivim, i que, per raó del meu càrrec, em preocupen profundament.

Un punt fa referència a l'educació. Vull posar de manifest que el sistema educatiu actual no funciona. Crec que hi ha plans d'estudis obsolets, alumnes poc motivats, deficient formació pedagògica, i açò ens ho demostren el baix rendiment i els pobres resultats acadèmics obtinguts pels alumnes en els darrers anys.

Senyors, alguna cosa falla en el nostre model educatiu...

L'altre fa referència a cultura. L'IME, com a part integrant del Consell Insular pel que fa als pressupostos anuals d'aquesta institució, es veu directament afectat per les reduccions pressupostàries: no s'han fet publicacions, no convocam premis, tampoc projectes d'investigació... Què és el que passa? Una vegada més els recursos econòmics... Qualsevol idea serà ben arribada.

L'any passat, en el meu parlament, vaig fer menció del I Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Arqueologia, que s'havia de celebrar aquest any. Aquest congrés que es va celebrar durant el mes d'abril a Maó, al Teatre Principal, amb gran èxit, i l'IME va jugar un paper molt important en la seva gestió i organització. I, gràcies a l'alt nivell de participació que hi va haver, hem aconseguit de situar Menorca dins l'àmbit internacional, des del punt de vista arqueològic, i donar a conèixer la nostra genuïna cultura talaiòtica.

És amb força de voluntat com l'IME pot fer una gran labor de difusió de la cultura, actuant d'enllaç entre el món cultural i científic i la societat en general, mitjançant conferències, jornades, congressos, cursos, etc. Sobretot, crec que fa falta continuar i millorar els canals de comunicació entre la cultura i la societat civil, per tal que el coneixement arribi a tots i no quedi reservat només a uns pocs. Per tant, facem un millor ús dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies de la informació, que són una poderosa eina al servei de la difusió de la cultura, la ciència i la investigació.

De la mateixa manera que es va aconseguir la declaració de Menorca com a reserva de biosfera el 1993, en qualitat de presidenta de l'IME voldria posar a l'abast de la Comissió Assessora per la declaració de Menorca com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, creada pel Ple del Consell Insular el mes d'abril d'enguany, tots els coneixements científics d'aquesta institució per aconseguir que Menorca sigui finalment declarada patrimoni de la humanitat. Estic segura que junts ho aconseguirem; per tant, compt amb la vostra col·laboració.

Vull agrair molt especialment la incorporació al fons de l'IME del llegat d'Àngel Ruiz i Pablo, fons documental manuscrit que el seu nét ha cedit a aquesta institució.

Al senyor Juan Ruiz Hernández, li puc assegurar que ha triat la millor opció en elegir l'IME com l'organisme on quedarà dipositat el fons documental d'una figura tan rellevant de la literatura menorquina.