Estimem l'educació

Van heretar l'esperit de l'esforç i el valor suprem d'oferir als fills la màxima educació. Compensava el racó previst, estalvis per afrontar la matrícula, el lloguer, les despeses de conviure en una capital de província, els desplaçaments per Nadal, Pasqua i l'estiu. La carrera tenia premi, ells progressaven i nosaltres també. L'ascensor rutllava.
La bonança econòmica i la plena ocupació van suposar que els obrers aconseguissin certes comoditats, fusionar-se amb l'estimat ensenyament i gaudir d'unes polítiques que facilitaven els accessos als serveis públics. De sobte, la crisi salvatge va rompre el procés.

Des del segon semestre de 2008, la pobresa infantil en el nostre país s'ha disparat al 25%, més de 250.000 llars tenen tots els seus membres a l'atur i l'inici del recent curs escolar s'ha d'afrontar amb menys suports, sortejant la puja de l'IVA i amb un salari mínim.
Avui l'educació esdevé una autèntica cursa d'obstacles econòmics, des d'infantil fins el darrer escaló. Present en el que cobra evidència que els qui hagin aconseguit acabar d'estudiar estaran a l'atur o, en el millor dels casos, en treballs en els quals s'ha perdut la qualificació.

Aquests mateixos pares sentim preocupació per les noves ràtios, per la reducció d'especialistes, per l'increment de matrícula i dels materials, el descens de les beques... que estan agafant una perillosa tendència. Temor, perquè s'està produint una forta pèrdua de confiança en relació amb el que l'ensenyament és capaç d'obtenir. Por, sobretot tinc por, perquè si la classe més perjudicada no rep els suports necessaris i deixa de creure en la formació perquè no la troba útil, està condemnada. L'educació és decisiva en la societat, estimem-la.