Les grans religions compartim no pocs valors

Aquests dies vivim la crisi de la bondat de la primavera àrab. No poques comunitats cristianes estan sotmeses a una persecució martirial amb el silenci, jo diria que culpable, de no pocs mitjans de comunicació occidentals. Com es desenrotllarà el futur d'aquests països i la relació entre orient i occident?

He llegit que un centenar de radicals islamistes han saltejat la principal església de Zinder, segona ciutat de Níger. I, fent-se amb una imatge de la Verge, organitzaren una processó anunciant: Alà és gran! abans de destrossar-la. L'assalt el temple de Zinder va coincidir amb una convocatòria del divendres de la ira en nombrosos països musulmans, com Níger, per a protestar per la pel·lícula "La innocència dels musulmans", una paròdia del profeta Mahoma duta a terme als Estats Units on aquest és obertament insultat. Ara, una nova publicació d'unes caricatures de Mahoma al setmanari francès "Charlie Hebdo" ha augmentat encara més la tensió. París ha tancat ambaixades, escoles i centres culturals a una vintena de països per temor a represàlies dels islamistes radicals.

La presència del Papa al Líban ha estat del tot significativa. Ja des de la seva arribada, Benet XVI no ha deixat de parlar de pau. Ha parlat de pau als diplomàtics, als intel·lectuals, als joves i als ciutadans en general dirigint-se constantment a tot Orient Mitjà i al món. La presència de joves musulmans en tots els actes, alguns d'aspecte occidental i uns altres amb hiyab o xador negre, ha sigut un fenomen esperançador.

El Papa, conscient de la violència que posa en perill la "Primavera àrab", no s'ha cansat de cridar a favor de la pau i a insistir obrir-nos a la manera de pensar dels altres. Només així, ha dit, podem esperar viure la pau que ens predisposa a conviure des de la diversitat. És cert que no pocs recolzam la lliure expressió. Així i tot entenem que ha d'anar lligada a formes i mètodes correctes. La llibertat d'expressió no té res a veure amb fer befa dels altres i/o de les seves creences.

A l'esplanada del port de Beirut, el Papa ha deixat gravada la raó del per què del seu viatge: "Tots hem de ser servidors de la pau i de la reconciliació". Es diu que en el cor i en el pensament de no pocs han quedar gravades les seves darreres paraules: "Salámi o-tikum": la pau us deix". En un món on la violència no deixa de destruir vides, relacions, ideals..., servir a la justícia i a la pau és una tasca urgent.

L'Islam és una gran tradició religiosa i espiritual que forma part del tronc bíblic. Hi ha molts aspectes en comú entre cristianisme, judaisme i islam: La idea d'un Déu creador i amb un cor misericordiós. La fe en un Déu que es revela en la història per alliberar l'home del mal. La fe en una vida eterna. El deure moral de tenir cura dels més febles, dels indigents, dels pobres... La creença d'un sol Déu que ha parlat als homes. El respecte de cap a Jesús, si bé no el reconeixen com a Fill de Déu, ... A més, la donació total de l'hindú, la compassió del budista, la cura de l'humanista per les coses del món, l'afany marxista per la justícia i els canvis socials són qualitats molt valuoses. Uns i altres compartim no pocs valors. Tots som cridats a construir un entorn més just i a pacificar la terra, com ha insistit "amb vehemència cordial" el Papa.

De vegades, l'ateu, en negar Déu, només nega una visió tòpica d'Ell. Purifiquem imatges de Déu. Imatges com: la creença d'un déu violent que es converteix en un déu tirà o en un déu donat a la befa amb qui no el reconeix d'una manera determinada.

Jo crec, evangeli en mà, que "allà on hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu". La violència dels fanàtics religiosos i ateus, no pot seguir essent el camí dels qui, vivint en el segle XXI, ens hem de perdonar persecucions, tortures, genocidis, burles i actes bàrbars que ens fan avergonyir. Respectem les creences dels altres almanco en la utilització de mètodes i formes correctes, i siguem més seriosos en les nostres: aprofundim-les i transmetem-les justament.