"S’arada davant es bou"

D'entrada, sorprèn que l'explicació d'una senzilla bonificació com aquesta, hagi provocat tal mobilització de càrrecs polítics. Apart d'aquest fet, gairebé anecdòtic i que pot ser explicat per diverses raons que no vénen al cas, consider preocupant la confusió entre causes i efectes que evidencia la mesura en concret perquè, fent servir la terminologia dels metges, la medecina receptada resultarà inútil si prové d'un mal diagnòstic, com és el cas. I és que, aquest incentiu, només resultarà efectiu si milloren les expectatives d'ocupació perquè l'empresari intensifica l'ús del factor treball quan milloren les seves expectatives de negoci i no a l'inrevés; per tant, sense assegurar aquest últim objectiu, l'abordatge del segon resulta irrellevant.

Per tant, si no milloren les xifres referents a reserves de places turístiques, l'únic que s'aconseguirà és millorar els comptes de resultats d'aquells negocis que, tot i no allargar la temporada, es puguin deduir la meitat del cost social del personal fixo discontinu que tenguin encara que l'establiment romangui tancat (personal amb funcions de gestió, direcció, administratives o de manteniment, per exemple).

De forma prioritària i urgent, el sector turístic menorquí requereix d'altres polítiques que, orientades a la promoció diferenciada i a la millora de la connectivitat, aconsegueixin augmentar la demanda efectiva; a priori, només així els empresaris seran capaços de contractar més personal o allargar els contractes dels que ja disposen treballant. I dic a priori perquè, a més, hi ha un altre element que convé no obviar: "si millora l'ocupació, augmenta la contractació" esdevé una condició necessària però no suficient perquè una major arribada de turistes no es tradueix en millors indicadors laborals i és que la clau del dilema rau en l'anomenat tot inclòs.